La modificació del Pla afecta la necessària i ja compromesa connectivitat de les planes agrícoles del Pla de Bages. Fragmenta la connectivitat ecològica a ponent del Pla de Bages i concretament els espais que connecten el regadiu del Poal a Manresa, cap a les finques de les Torres del Bages i el Mas Mollet, fins el santuari de Joncadella.
Aquest àmbit és un mosaic agrícola característic del Pla de Bages, format per les planes de cultius de secà, els estrets boscos de ribera de rieres i torrents, els boscos illa i les masses boscoses al nord de la riera de Joncadella. Son sòls de valor agrícola, mediambiental i paisatgístic, però també de lleure i d’esbarjo per molts ciutadans que utilitzen els diferents camins per anar al santuari i al nucli de Sant Martí de Torruella o al Camí de la Sal fins a Cardona.
La modificació que ara es pretén es fa just quan els valors mediambientals continguts a la Llei d’Urbanisme i al planejament territorial i local, son més que mai reclamats i necessaris per a la autogestió de la salut de la població en temps de pandèmia, l’estat d’emergència climàtica en que ens trobem i els objectius tant vitals de sobirania alimentaria i preservació de la biodiversitat.
El nou intent de requalificació a sòl industrial de part de l’espai obert del mosaic agroforestal del Pla de Bages, quan a la comarca de Bages hi ha 124 Ha de sòl industrial vacant, només pot respondre a inèrcies de temps passats i a la crònica manca de cooperació i entesa entre municipis malgrat que des de fa dècades els experts en ordenació del territori proposen una gestió del sòl amb visió supramunicipal per conquerir l’equilibri necessari entre els factors econòmics, ecològics i socioculturals en que ha de basar-se l’èxit de qualsevol societat:
L’any 1980, el primer Govern de la Generalitat de Catalunya va impulsar el Pla de Rodalies de Manresa “Manresa i la seva rodalia” , que va significar el primer pla territorial del Pla de Bages . Un dels principals temes que tractava era la reducció del sòl industrial qualificat de l’àmbit, en compatibilitat amb l´ús racional del territori i la posada en valor del medi natural. L’any 1997, el llibre “Arquitectura Territorial , medi natural i desenvolupament urbà al Pla de Bages.
Bases tècniques per a un acord necessari” , escrit per un equip multidisciplinar liderat per l’arquitecte Jordi Ludevid va rebre el premi de la Fundació Caixa Manresa. En l’estudi es descrivien i analitzaven els elements determinants en el desenvolupament sostenible del Pla de Bages i ja es proposava l’adopció de criteris urbanístics i estratègics supramunicipals per mantindré la riquesa natural de la zona. Recentment, l’any 2020, des del Consell Comarcal s’ha publicat l’ “Anàlisi global dels PAE del Bages. Diagnosi prèvia per estratègies d’actuació supramunicipal per a un futur Pla director del sòl industrial. Juliol 2020”.
