L’Ajuntament de Manresa –juntament amb entitats i institucions educatives– iniciarà un projecte de renaturalització pioner al país per a la recuperació de la biodiversitat a la finca municipal de Can Poc Oli, situada a la confluència de la riera de Rajadell i el riu Cardener.  L’Auditori de l’Espai Plana de l’Om n’ha acollit la presentació, en un acte que ha omplert la sala i que ha comptat amb l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; el Director General de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Marc Vilahur Chiaraviglio; el regidor de Ciutat Verda, Pol Huguet Estrada, i el biòleg Jordi Palau Puigvert, redactor del projecte.

El projecte de Can Poc Oli beu de la tendència europea del rewilding, que fonamenta la seva acció en ajudar la natura perquè pugui fer el seu curs, permetent que els ecosistemes evolucionin amb el mínim d’intervenció humana. L’objectiu no és només revertir la pèrdua de biodiversitat, sinó fer que aquesta biodiversitat sigui més rica, fent créixer el número d’espècies animals i vegetals.

D’acord amb la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), la renaturalització és “el procés de reconstruir un ecosistema natural, després d’una gran degradació antròpica (acció de l’home), mitjançant la restauració dels processos naturals i una xarxa tròfica completa o quasi-completa a tots els nivells, de forma que s’obtingui un ecosistema resilient i autosostenible, utilitzant la biota (conjunt de la fauna i flora d’un país) que hauria estat present en cas que la degradació no hagués ocorregut”.

La tendència europea sorgeix després de constatar que, malgrat tots els esforços i mesures de conservació adoptades fins ara, s’està patint una pèrdua de biodiversitat important. A casa nostra, l’Informe sobre l’estat de la natura a Catalunya 2020 conclou (entre altres aspectes) que “sembla clar que no n’hi ha prou en protegir el que queda, sinó que cal restaurar part del que s’ha perdut”.

A Manresa, la proposta de rewilding es durà a terme a la finca municipal de Can Poc Oli, de 6 hectàrees de superfície. Està situada a la confluència de la riera de Rajadell i el riu Cardener, sota el Turó de París, extensió oriental de l’Obaga de l’Agneta, a la serra de Montlleó. Molt a la vora de la zona, hi passen dos itineraris de l’Anella Verda de Manresa, l’M2 (La Riera de Rajadell) i l’M9 (Els Comtals i la Serra de Montlleó).

Actuar, fer recerca i divulgar-la

El projecte consta de dues grans potes. Per una banda, es proposen accions per reconstruir l’ecosistema natural després de l’acció de l’home. Així, es preveu suprimir l’activitat agrícola d’una parcel·la cultivada, eliminar una resclosa de la riera de Rajadell i enderrocar l’antiga discoteca Krono’s (en els seus últims temps coneguda com a Pont Aeri) i el seu aparcament. En el cas de la discoteca, els treballs es podran afrontar si s’aconsegueixen les subvencions necessàries, que l’Ajuntament de Manresa ja ha sol·licitat en el marc dels fons Next Generation del Ministeri per a la Transició Ecològica. 

L’altra gran pota és la vessant científica, educativa i divulgativa del projecte, que compta amb la col·laboració d’entitats, centres educatius i també de la UPC. En principi, el rewilding s’aplica a grans extensions de terreny. A Manresa, però, es farà en una finca de només sis hectàrees. I això és precisament el que converteix el projecte en pioner. La mida de l’àrea seleccionada permetrà fer recerca sobre el terreny i comprovar la teoria europea en diversos hàbitats, convertint la zona en una gran aula d’educació ambiental a l’aire lliure.

Abans de l’arrencada, la Institució Catalana d’Història Natural – Delegació del Bages ha inventariat les plantes de la finca, llistant-ne fins a 202 (es preveu que se’n puguin descriure encara una cinquantena més), i el Parc de la Sèquia – Fundació Aigües de Manresa ha fet inspeccions de l’estat ecològic de la riera de Rajadell, al seu pas per la finca. Per la seva banda, Creu Roja Manresa ha realitzat algunes jornades voluntàries per netejar la zona, com la que es va dur a terme per retirar ampolles de vidre que, després del tancament de la discoteca, havien quedat escampades per la finca.

Un cop es posi en marxa, s’estudiarà l’àrea mitjançant uns sensors intel·ligents que desenvoluparà la UPC i que permetran determinar la qualitat de l’aigua, de l’aire i del subsòl a temps real. També s’utilitzaran drons per fer vigilància de l’evolució de la vegetació de la zona.

Tot plegat, permetrà fer recerca i, a la vegada, divulgació i educació ambiental. Dos instituts de Manresa (Lluís de Peguera i Manresa Sis) ja s’hi han implicat, incorporant el projecte al seu pla d’estudis per tal que l’alumnat pugui treballar competències científiques d’una manera aplicada i real, realitzant també sortides sobre el terreny. Amb la mateixa vessant educativa, altres entitats i centres com Meandre, l’Escola Agrària de Manresa, Bages Biodiversitat o el Camp d’Aprenentatge del Bages s’han sumat al projecte aportant experiència, i traient-li també suc com a eina pedagògica que podran aportar als seus estudiants i associats.

Emmarcat dins el Pla Estratègic del Cardener

El projecte de renaturalització s’emmarca en el Pla Estratègic del Cardener, un document que fixa les línies d’actuació al riu fins al 2030, amb l’objectiu conservar i augmentar la biodiversitat i la connectivitat ecològica del riu, millorar l´ús públic de la ribera i donar a conèixer els valors naturals i patrimonials de la zona. El pla es va presentar el passat mes de novembre. És la primera vegada que l’Ajuntament de Manresa es dota d’un document d’aquesta tipologia.