La Fàbrica Nova de Manresa ha acollit  la presentació d’una recerca realitzada per l’Associació Memòria i Història de Manresa que ha tret a la llum que hi va haver una vaga anterior a la gran vaga del 1946, considerada com la primera vaga important del franquisme. La investigació incorpora també els noms i cognoms dels treballadors i treballadores que la Fàbrica Bertrand i Serra tenia els anys 1945 i 1946 i ha estat realitzada per Carme Botifoll Benasat, que juntament amb Joaquim Aloy Bosch han creat un nou espai a la web de l’associació on es pot consultar tota la informació. La presentació d’aquest matí ha estat presidida per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, que ha donat la benvinguda als assistents i ha recordat el nou projecte que acollirà la Fàbrica Nova de la mà de l’Ajuntament de Manresa i de la UPC.

Segons ha explicat Botifoll, la informació ha sortit d’un expedient judicial desclassificat el 2015 que ella mateixa va localitzar l’any passat a l’Arxiu Comarcal, segons el qual les obreres de la Fàbrica Nova van realitzar una vaga el 1945 per reclamar el que s’anomenava “plus de vida cara”, un percentatge sobre el salari base que s’aplicava per l’encariment de la vida, però que en aquell moment només cobraven els homes. Va ser una vaga de poques hores, repartides en dos dies —i per aquest motiu no es pot comparar amb la durada, extensió i significació de la vaga de 1946—, però que adquireix rellevància com a precursora de les vagues que van arribar després. A més a més, Botifoll i Aloy han assegurat que treballen amb la hipòtesi que aquesta desconeguda vaga del 1945 hauria estat la que hauria fet dimitir l’alcalde franquist a de l’època, Juan Montardit García.

Pel que fa al llistat de noms dels treballadors i treballadores de l’empresa Bertrand Serra, es tracta d’una informació també inèdita, que sorgeix del creuament de dades de dues fonts oficials diferents. Se n’han localitzat 2.145 (Fàbrica del Remei, Fàbrica Nova i Fàbrica del Guix) entre els anys 1945 i 1946. Tanmateix, s’estima que la població laboral era superior a aquesta xifra, ja que és conegut que hi havia infants, noies i nois que hi treballaven il·legalment, els noms dels quals no apareixien a la documentació oficial.

Segons ha detallat Joaquim Aloy, la web vol contribuir a la recuperació de la memòria històrica del primer moviment obrer del franquisme i, alhora, fer un petit homenatge a aquests treballadors i treballadores que, amb la seva lluita per a una societat més digna, van fer història.