El document inicial Parc Eòlic Castellfollit, promogut per l’empresa Eòlica La Conca SL. proposa un parc eòlic consistent en 5 grans aerogeneradors, cadascun de 115 metres d’alçada de torre, 170 metres de diàmetre de rotor i 4,5 MW de potència que sumen un parc eòlic de 22,5 MW, que se situarien a la part més alta de les serres de Clarena i del Soler, i una nova línia elèctrica de 110 kV, aèria, que travessaria les serres tabulars fins a baixar a la vall de la riera de Rajadell a Monistrolet, seguiria la vall fins a La Catalana, ja a Manresa, i creuaria de manera subterrània tot el nucli urbà de Manresa fins a la subestació elèctrica dels Dolors.

Després d’haver estudiat aquest document inicial, entenem que els emplaçaments proposats pels aerogeneradors són poc encertats territorialment i que la hipotètica nova línia elèctrica des de la serra de Clarena fins a Manresa afecta de ple tota la Vall de la riera de Rajadell i lògicament els Itineraris de la riera de Rajadell, el de Natura i Modernisme i la banda Oest de l’Anella Verda de Manresa.

Ubicació del 5 aerogeneradors a la serra de Clarena: Segons la delegació del Bages de la Institució Catalana de Historia Natural (ICHN) , la proposta de situació dels aerogeneradors a les carenes de Clarena i del Soler del terme de Castellfollit del Boix no respon a cap estudi territorial ni d’impacte ambiental i paisatgístic previsible, sinó, lamentablement, a la simple oportunitat. La mateixa empresa Eòlica La Conca SL ja va presentar durant l’any passat dos projectes més de parcs eòlics a aquestes serres, els anomenats Parc Eòlic Colomer que hauria situat 8 aerogeneradors a la punta Palomes, al cogulló de cal Torre i a la serra de Colomer i el Parc Eòlic Clarena que hauria situat 9 aerogeneradors més a la serra de Clarena.

La ponència ambiental de l’anterior departament de Territori i Sostenibilitat ja va desestimar ambdós projectes pel seu impacte. Encara no un any després, la mateixa empresa torna a presentar un altre projecte de parc eòlic a la mateixa serra de Clarena, ara en versió reduïda a la meitat perquè passa dels 9 aerogeneradors anteriors a 5. El criteri utilitzat és la presentació de projectes, com qui compra números de loteria, i a veure si toca. L’autoritat en qüestions territorials ja va desestimar la possibilitat d’ubicar grans aerogeneradors dalt de la carena de Clarena pels seus impactes paisatgístic, urbanístic i ambiental.

A aquests impactes cal sumar el rebuig manifest de la majoria de la població de l’àrea. Si no es va autoritzar la instal·lació de 9 aerogeneradors a la carena de Clarena que podien proporcionar un total de 40,5 MW, no té cap mena de sentit pretendre que se n’hi poden instal·lar 5 per donar 22,5 MW. L’impacte de 5 grans aerogeneradors seria pràcticament el mateix que el de 9, s’ocuparia igualment la serra, s’alteraria igualment el paisatge i caldria igualment una nova línia elèctrica d’evacuació, però el benefici pretès seria substancialment menor, menys capaç encara de justificar l’impacte causat.

En la balança entre impactes i beneficis esperats, les raons que van motivar la negativa al Parc Eòlic Clarena tenen ara més pes en contra del Parc Eòlic Castellfollit perquè aquest darrer aspira només a la meitat del benefici. Recorregut de la línia d’alta tensió de 52 torres proposada a la vall de la Riera de Rajadell i Anella Verda de Manresa. Considerem que el recorregut proposat és un escarni als valors naturals, culturals i paisatgístics de la riera de Rajadell i que el fet que el document ignori els valors afectats fan un flac favor a la necessària transició energètica que hauria de desenvolupar-se en base a projectes seriosos i estudis respectuosos. El recorregut de la línia, és això: una línia feta amb regle i pintada amb retolador blau damunt del plànol de la comarca de Bages, sense cap tipus de consideració envers allò que hi ha a sota, ni a qui trepitja.

En favor d’aquesta línia escollida, anomenada alternativa 1, només es pot dir que l’alternativa 2 és encara pitjor perquè al seu tram inicial passaria per una cota molt elevada de la serra de Colomer, prop del Cogulló de cal Torre, establint una cicatriu horrorosa de dalt a baix en aquest relleu tabular harmoniós. Però que l’alternativa 2 de línia elèctrica sigui un atemptat imperdonable, no significa que l’alternativa 1 sigui acceptable per les següents raons: 1.- El recorregut de la línia es dirigeix d’oest a est en línia essencialment recta prescindint de la topografia i de les visuals; no està per precisió en l’adequació al terreny ni per floritures.

Cal dir que les serres tabulars de l’oest del Bages s’orienten de sud a nord, per això s’observen tan bé des de Manresa mirant cap al sud-oest. Una línia elèctrica que travessi d’oest a est en perpendicular les serres tabulars, com les línies elèctriques plantejades pel projecte Parc Eòlic Castellfollit, esdevé molt més visible al paisatge i ho espatlla tot. L’afectació negativa al paisatge de la línia elèctrica alternativa 1 seria molt notable i molt extensa al tram del terme municipal de Rajadell. 2.- Quan aquesta línia arriba a la riera de Rajadell a Monistrolet, l’impacte encara empitjora.

La línia, en el seu pas pel tram mitjà de la vall de la riera de Rajadell trepitja els punts més emblemàtics de l’espai natural de la vall de Rajadell: la Girada, el gorg Blau, el pla de Maria i el bosc del Suanya. Pels redactors del document aquests espais ni existeixen . Som moltes les entitats i la gent que hem invertit hores i esforços en els espais de l’Anella Verda. D’entre aquests espais de natura, el tram de la vall de Rajadell des del Suanya fins a La Girada és segurament un dels més valorats, visitats i estimats . No tindria cap mena de sentit degradar aquest tram de la vall instal·lant-hi al bell mig una nova línia elèctrica de 110 kV. 3.-

El document inicial que dona per bona la línia elèctrica alternativa 1, en les seves consideracions sobre medi natural, espais naturals protegits i socio-economia no escriu una sola paraula sobre l’Anella Verda de Manresa, ni del seu itinerari de natura M2 - La riera de Rajadell, ni de l’itinerari Natura i Modernisme, ni de les visuals dels masos modernistes de la Noguera i la Morera, ni de cap dels llocs emblemàtics esmentats; simplement, els ignora i trepitja. D’aquests llocs i itineraris de natura en gaudeix molt sovint la ciutadania.

Allò de natura que és sobradament conegut per una gran majoria de població, és radicalment ignorat per aquell qui s’atorga poder per establir infraestructures damunt del territori i imposar servituds. En definitiva, considerem el projecte de Parc Eòlic Castellfollit impresentable, sobretot pel fet de ser un segon intent insidiós d’aconseguir, amb menys arguments que abans, una autorització territorial per implantar un parc eòlic a la serra de Clarena que ja va ser denegada fa un any. No veiem cap possibilitat que l’estudi d’impacte ambiental doni solucions plenes per reduir a nivells acceptables tots els impactes i per eliminar tots els riscos que amb lleugeresa i inconsciència el projecte Parc Eòlic Castellfollit imposa a la població, al paisatge, a la natura i a l’ordenació urbanística dels municipis de Castellfollit del Boix, Rajadell i Manresa. Per tant, proposem que el projecte Parc Eòlic Castellfollit es desestimi, de la mateixa manera que no es va autoritzar el seu projecte antecessor Parc Eòlic Clarena.