Es completa així la primera fase del Sínode Diocesà, que correspon a la fase de consulta als fidels de la diòcesi i en la qual han participat un total de 1.335 persones batejades (laics, mossens i religiosos majors de 16 anys), repartides en 155 grups sinodals. Els participants han reflexionat sobre la missió de l'Església davant dels reptes actuals.

Un Sínode Diocesà és una assemblea de naturalesa consultiva convocada pel bisbe i oberta a la participació de tot el poble de Déu, sense cap exclusió, per a discernir, escoltant l'Esperit Sant, els reptes pastorals que es presenten avui a l'Església. Davant d'un "moment de grans transformacions socials que afecten de ple a l'Església", l'any 2019, el bisbe Romà Casanova i Casanova va considerar convenient convocar un Sínode per a discernir junts la voluntat de Déu per a la diòcesi de Vic i testimoniar millor l'Evangeli en el moment actual.

Cal "canviar la manera de relacionar-nos i comunicar-nos (...) canvis profunds en la nostra ment, en el nostre cor, en la nostra organització, per a ser més fidels a la vida i missió que Déu ens confia". L'objectiu principal del Sínode és, per tant, "poder prendre les decisions pastorals més conformes al voler de Déu per a la nostra Església diocesana". Així ho explicava el bisbe a les cartes pastorals "Aixeca't i camina" (18/09/2018) i "Església de Vic, sigues el que ets!" (14/09/2019).
Endarreriment a causa de la pandèmia

A causa de la pandèmia, la fase consultiva del Sínode –que, inicialment havia d'acabar el febrer del 2021- s'ha allargat un any. Des del gener del 2020 i fins ara, els grups s'han reunit periòdicament i, amb l'ajuda d'uns materials proposats per la Comissió del Sínode, han pregat, s'han escoltat i han elaborat les seves propostes sobre temes relatius a l'Església diocesa, en actitud d'escolta, discerniment, responsabilitat i comunió.

Ara, a partir de les aportacions fetes per cada grup sinodal, la Comissió del Sínode elaborarà un document de treball, anomenat "instrumentum laboris" (instrument de treball), amb les qüestions sobre les quals versaran els diàlegs de l'Assemblea Sinodal. En la fase següent, que és la fase de l'Assemblea Sinodal i que comença el diumenge 18 el setembre del 2022 –coincidint amb el Dia de la Catedral i la Jornada Diocesana–, el bisbe Romà  convocarà, segons consta en el reglament del Sínode, unes 100 persones representatives de tota la realitat diocesana, l'Assemblea Sinodal. L'Assemblea es reunirà en diferents sessions per a debatre, deliberar, votar i aprovar les qüestions de l"instrumentum laboris" i elaborarà un nou document amb les conclusions. 

A contintuació, després d'haver escoltat tothom –també el parer d'experts en els diferents temes i realitats, així com la veu de persones no creients– i valorat el document de conclusions, en la fase de declaracions i decrets, el bisbe discernirà i subscriurà les directrius que prendrà l'Església de Vic i n'aprovarà la seva aplicació per mitjà d'un decret, perquè tots els cristians de la diòcesi les acullin i posin en pràctica (fase de recepció). 
Es preveu la recepció i inici de l'aplicació del Sínode Diocesà l'últim trimestre del 2023. 

Segons el bisbe Romà, el canvi d'època en el qual estem immersos produeix una situació de "crisi"; "la fe cristiana es va desdibuixant del cor de moltes persones que viuen en els nostres pobles i ciutats. I, juntament amb aquesta fe que s'afebleix, també va desapareixent l'esperança en el cor de molts. El nostre Sínode Diocesà, Sínode per l'esperança, vol ajudar-nos a caminar tots junts, sentint com Déu camina amb nosaltres i aviva en el nostre cor l'esperança per a portar-la als nostres germans, en la sortida missionera que la nostra fe ens demana d'una manera necessària i urgent". Per a això, "la nostra Església de Vic té en el Sínode Diocesà una oportunitat d'or per a reflexionar sobre ella mateixa i la seva missió, per a viure la nostra pròpia vocació i oferir al nostre món el missatge d'esperança que tant necessita".   El darrer sínode diocesà convocat a la diòcesi de Vic es va celebrar l'any 1945, amb el bisbe Mons. Joan Perelló i Pou, i l'anterior, quasi dos-cents anys abans, l'any 1748, amb el bisbe Manuel Muñoz Guil, sense la participació de laics, ja que no estava previst pel Dret Canònic.