En el cas de l’Hospital de Berga, durant el 2021 es van fer un total de 42.351 consultes d’atenció especialitzada ambulatòria. D’aquestes, un 18,35% es van poder atendre de forma no presencial, majoritàriament telefònica (un 94,4%). De la resta, un 3,48% van ser consultes de tele-dermato-medicina i un 0,09%, videoconsultes del servei de Rehabilitació.

El treball que s’ha presentat avui a Manresa ha permès “compartir experiències i coneixement per abordar de forma sistèmica els reptes comuns en el desplegament dels nous canals d’atenció no presencial en l’àmbit hospitalari, sociosanitari i salut mental i addiccions” explica el coordinador de l’estudi i responsable d’Atenció no presencial de la Fundació TIC Salut Social, Jesús Berdún.

Activitat no presencial durant el 2021

Els canals d’atenció no presencial integrats a la infraestructura tecnològica del sistema sanitari públic a Catalunya, i accessibles pels hospitals de la regió són la trucada telefònica, la eConsulta i la VideoConsulta. L’any 2021, la trucada telefònica va ser el canal més emprat, amb 166.670 trucades que representen el 75% del total d’activitat hospitalària no presencial. Tal i com apunta a l’informe, és el canal més utilitzat a la majoria d’especialitats perquè no requereix habilitats específiques i és una eina tradicional. Els casos d’ús més freqüents són la comunicació de resultats positius, canvis de medicació, informació prèvia a una intervenció quirúrgica o seguiment del post-operatori.

En quant a la VideoConsulta, es va detectar un augment respecte als anys anteriors, amb un total de 1.380 visites. Aquest canal va comportar un major nivell de resolució que el telèfon, però requereix competències digitals específiques i una gestió correcta de la sala d’espera perquè el seu funcionament sigui òptim. Els usos més freqüents d’aquesta eina van donar-se en les especialitats d’endocrinologia, rehabilitació, dermatologia i salut mental.

Finalment, l’informe també recull un ús creixent però encara residual de l’eConsulta a les especialitats de dermatologia, endocrinologia, aparell digestiu i hematologia clínica, atès que aquest canal encara està en fase de proves. No obstant, s’espera que en un futur pugui tenir un impacte similar al de l’atenció primària, que al conjunt de Catalunya registra una mitjana de 170.000 consultes a la setmana. Les especialitats que més van utilitzar en conjunt els diferents canals no presencials van ser endocrinologia, anestesiologia, traumatologia, rehabilitació, salut mental i immunoal·lergologia, entre d’altres.

Recomanacions de futur

El document recull una sèrie de recomanacions per assentar les bases del model d’atenció no presencial a la regió. L’objectiu és que aquests nous canals siguin un instrument al servei de professionals i pacients en l’acte assistencial habitual que permeti prendre les decisions clíniques i terapèutiques adequades, sense que es percebi en cap cas com un model substitutori de la visita presencial.

Per poder implementar-lo, es recomana disposar de temps a l’agenda específic per a l’atenció no presencial, formar els professionals en aquestes eines, i clarificar protocols per poder normalitzar i establir pautes d’actuació amb garantia de qualitat. També es proposa integrar l’eConsulta, millorar el circuit de consentiment informat dels usuaris per oferir aquest tipus d’atenció i integrar les agendes segons canal per valorar a llarg termini la configuració que millors resultats hagi donat.

Tanmateix, el document estableix recomanacions dirigides a la ciutadania, com són explorar les seves preferències, avaluar la seva experiència, fer el seguiment per millorar la qualitat percebuda, assessorar-los i compartir continguts formatius perquè puguin aprendre a utilitzar les diferents eines.

Context de l’informe

Durant el confinament a causa de la pandèmia de la COVID-19, l’atenció no presencial es va convertir en un component necessari de la pràctica clínica per tal d’oferir una atenció més segura als pacients. Passats els mesos inicials de confinament, diversos estudis apunten a una tendència a l’alça a incorporar canals d’atenció no presencial als hospitals, però el seu ús encara no està consolidat ni és homogeni entre els diferents centres.

L’any 2021, el Servei Català de la Salut va establir un pla triennal amb tres indicadors específics anuals per al desplegament del model d’atenció no presencial (ASI-AE01): definir durant el 2021 el model d’atenció no presencial del centre i incorporar-lo de forma parcial a la cartera de serveis assistencials; elaborar durant el 2022 protocols, guies d’ús i implementació, i incrementar la implantació en la cartera de serveis respecte a l’any anterior en un 10%; i assolir, l’any 2023, un 35% d’assistència no presencial als diferents canals disponibles. És en aquest context que la Regió Sanitària Catalunya Central va iniciar el treball conjunt amb els quatre centres i la Fundació TIC Salut Social per implementar un model d’atenció no presencial que garanteixi la qualitat, l’accessibilitat i la sostenibilitat dels serveis sanitaris públics.