Tornem a tenir d’actualitat un fet de privadesa. O d’invasió de la privacitat, per ser més concrets, fins al punt de fer exposició pública i massiva d’un vídeo personal. Només cal afegir que inclou contingut sexual i que la persona és popular per fer el tema més viral. Majoritàriament, a les xarxes socials, se n’ha fet broma o escarni, però també hi ha qui ha posat el seny necessari per advertir que el greu de la qüestió és que algú ha fet difusió pública d’un contingut privat sense consentiment dels afectats, i això és susceptible de delicte.

Quan aquesta difusió pública s’escapa de la voluntat de les persones fotografiades o enregistrades en vídeo, tothom té clar s’està exposant a aquelles persones a situacions, més o menys greus, que en cap cas han estat decisió seva. Ara bé, aquesta sobreexposició és moltes vegades voluntària i, llavors, sembla que es minimitzen els riscos. És un error pensar que tenim el control de tot allò que publiquem o difonem i que se’n farà sempre l’ús que, innocentment, teníem al cap a l’hora de penjar-ho a les xarxes, per exemples. Això és especialment greu quan parlem de menors. Tant que, com amb d’altres situacions, s’ha etiquetat d’una manera concreta per posar-hi focus i ser ben conscients del que implica. 

És el que s’ha batejat com a ‘sharenting’, de les paraules en anglès ‘share’, compartir, i ‘parenting’, criança o paternitat/maternitat. Consisteix en la difusió a través de les xarxes, o no només, de les activitats dels seus fills i filles sense gaire filtre a l’hora preservar la seva privacitat. No és nou, però hi ha una tendència a l’alça que preocupa. Documentar tot el que implica la criança, fer un seguiment de què fan, com i on els menors, és poc recomanable i, a més, un risc per al seu dret a la intimitat i la reputació infantil.

Quanta gent coneixem que publica noms, data de naixement, edat, adreça, gustos, localitzacions, activitats rutinàries… pistes que poden acabar en ciberdelictes, ja sigui de suplantació d’identitat, accés a comptes, contrasenyes, per no dir ja que les imatges o vídeos de menors poden ser utilitzades per a la pornografia infantil, creació de perfils falsos o ciberassetjament.

L’ús responsable de les xarxes, amb limitació de la difusió de les publicacions, la geolocalització i, sobretot, la minimització de contingut identificable són altament recomanables. Si més no, cal evitar la sobreexposició de nens i nenes.  Un segon de reflexió abans de publicar, pot ser molt valuós. Seguim amb la pedagogia.