Dijous 06 de octubre de 2022
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA: FIRA MEDITERRANIA 2022  

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac commemora 50 anys
Sant Llorenç del Munt i l'Obac va ser també el primer Parc Natural que s'aprovava després de la creació, el 1918, dels primers parcs nacionals de Covadonga i Ordesa.
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Foto: DIBA

ACTUALITAT / Redacció/Sergi Vàzquez   
25/07/2022 15:15
Arrenca la 25a edició de la Fira Mediterrània, que omplirà els carrers de Manresa de cultura d'arrel
“Sant Ignasi. La Petjada del Pelegrí”
Assemblea de la Taula de la Formació del Bages
El Solsonès reivindica els bolets i els productes ecològics
Sant Llorenç del Munt i l'Obac va ser també el primer dels espais naturals de la província de Barcelona protegit per un Pla especial promogut i gestionat per la Diputació de Barcelona. El Pla d'ordenació del Massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac afectava terrenys dels municipis de Terrassa, Matadepera, Sant Llorenç Savall, Rellinars, Vacarisses i Castellar del Vallès.

La Diputació de Barcelona va impulsar la protecció de Sant Llorenç del Munt i l'Obac a partir de 1969 pels valors singulars del paisatge i per avortar operacions urbanitzadores que s'enfilaven pels seus vessants; responent també a les peticions que des de la societat civil –especialment dels grups excursionistes locals- es feien en aquest sentit tant en aquest espai natural com en d'altres del país. El 9 de juliol de 1970 el Consell de Ministres havia aprovat un decret on declarava Sant Llorenç del Munt "paisatge pintoresc" a proposta de la Direcció General de Belles Arts del Ministeri d'Educació.

Amb la declaració de parc natural, per primera vegada es fixava  com a objectiu d'un espai natural protegit la compatibilitat entre la protecció del medi natural i el manteniment dels aprofitaments tradicionals, considerant , com diu la memòria del Pla, la "tutela i possible millora de l'anomenat paisatge humanitzat" i afegint que un "aprofitament racional constitueix un indubtable valor que cal tenir present en la protecció de la natura i el paisatge".

La Diputació de Barcelona va planificar els primers parcs des del Gabinet de Planejament Urbanístic de la Secció d'Urbanisme i Habitatge. Però ja el 1975 va néixer el Servei de Parcs Naturals, Protecció de la Natura i Medi Ambient. Aquell mateix any es va aprovar la Llei d'espais naturals. Actualment, el parc natural està gestionat des de l'Àrea d'Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i és un dels 12 espais de la Xarxa de Parcs Naturals que es gestionen des d'aquesta corporació.

Celebració dels 50 anys

Durant la X Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac és previst fer un acte institucional a la segona part del matí del dia 23 de novembre. Serà una taula rodona, moderada pel director del Parc Natural, Àngel Miño, amb presència dels promotors de l'espai protegit o directors que ha tingut el Parc en aquest anys, com ara Lluís Paluzie. La primera trobada es va fer el 18 de desembre de 1987 a Matadepera. Totes les monografies de les trobades d'estudiosos estan disponibles al catàleg en suport/format PDF.

Altres activitats previstes són una acció de voluntariat, el 17 de setembre, amb el Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals, i, el 3 de desembre, Dia Internacional de la Discapacitat, una jornada divulgativa, sobre de l'accessibilitat als espai naturals, amb tallers, rutes i itineraris amb cadira Joëlette,  als entorns de la Casa Nova de l'Obac. La cloenda dels actes es preveu ja el 2023 amb la inauguració d'una exposició permanent al Centre d'Informació del Coll d'Estenalles.

Un Parc Natural en creixement

Format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac i amb la Mola (1.101m) i el Montcau (1.056 m) com a cims emblemàtics, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac actualment compta amb una superfície protegida de 13.694 hectàrees repartides entre dotze municipis: Granera i Monistrol de Calders (Moianès), Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet (Bages) i Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses (Vallès Occidental).

Després d'un primer Pla d'ordenació del parc el juliol de 1972 amb la declaració de parc natural per part de l'estat espanyol, el 1982 es va aprovar un nou pla especial per aturar el creixement de les urbanitzacions que l'envoltaven, ampliant-se el seu àmbit fins a 9.638 hectàrees protegides.

El 1987 la Generalitat de Catalunya, que el 1985 havia promogut la Llei d'espais naturals, va aprovar un nou decret de parc natural i el 1998 es va ampliar de nou la superfície protegida, amb un nou pla especial que sumava 4.055 hectàrees més fins a la delimitació actual.

Nova ampliació

Aquest any 2022, els ajuntaments de Castellbell i el Vilar i Viladecavalls han demanat formar-ne part i Terrassa, Vacarisses, Rellinars, Sant Vicenç de Castellet i Matadepera han sol·licitat ampliar el seu perímetre de protecció. Tècnics del Parc treballen conjuntament amb els dels municipis per definir una proposta que, un cop tancada, es presentarà a la Generalitat de Catalunya, que és qui té la competència d'ampliar els límits del Parc Natural.

Valors naturals a protegir

La vegetació dominant al Parc Natural és l'alzinar, així com el pi blanc a la banda del Vallès Occidental i el Bages i el pi roig a la del Bages i el Moianès però el més característic són les codines, que es troben al Montcau, la Mola i els Cortins, entre d'altres indrets. També destaquen els boscos de pinassa com a hàbitat d'interès comunitari prioritari.

Pel que fa a les espècies, n'hi ha més de 4.000 de recollides en el Catàleg de cites de flora vascular, fauna invertebrada i fauna vertebrada. Entre aquests destaquen dos endemismes que es troben a les codines: el cargol Xerocrassa monserratensis i la planta Arenaria fontqueri subespècie cavanillesiana, coneguda popularment com a arenària del Montcau i que serà en el nou logotip del Parc. L'interès geomorfològic i hidrogeològic fa del parc part del Geoparc de la Catalunya central. Es tracta d'un antic delta que ha donat lloc a un massís càrstic amb més de 280  cavitats (baumes, avencs i coves) inventariades. 

Molt del patrimoni cultural del parc vinculat a l'activitat agrícola, ramadera, especialment la vitivinícola, s'ha redescobert arran dels incendis. És el cas de les tines de la vall del Flequer, fetes amb pedra seca, però també forns d'obra, de calç i de pega i barraques de pedra seca.

Incendis forestals

El Parc Natural ha patit dos grans incendis recentment: el d'aquest juliol al Pont de Vilomara i Rocafort, amb una afectació de 464,90 hectàrees de l'àmbit del Parc. Aquest incendi ha afectat especialment la vall del Flequer, un espai actualment cobert de bosc de pi blanc però  en el que hi havia hagut vinya fins l'arribada de la fil·loxera.

En aquest espai s'hi troben diverses construccions de pedra seca que configuren un patrimoni arquitectònic excepcional al tractar-se d'antigues tines situades a peu de vinya, on s'elaborava vi., i que en els darrers anys s'ha convertit en un itinerari enoturístic de gran valor i d'alta acceptació per part dels visitants.

També l'agost de 2003 es va produir un gran incendi que va afectar especialment la zona de Granera, Monistrol de Calders, Mura i Sant Llorenç Savall. Aquest incendi va cremar 4.600 ha i va provocar la mort de cinc persones, i va incloure la zona de la riera de la vall d'Horta, al municipi de Sant Llorenç Savall, i el 10% de les 13.600 ha que formen el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, afectant alhora la comarca del Vallès Occidental i també les comarques veïnes del Vallès Oriental i del Bages.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC   DIBA 
També et pot interessar:
BAGES
Ocupacions més sol·licitades per les empreses al Bages
ACTUALITAT
Les UMIC visiten 64 municipis aquest octubre
ACTUALITAT
11a edició del programa "Accelera el creixement”

ACTUALITAT
El turisme a les comarques de Barcelona supera els nivells prepandèmia
ACTUALITAT
El mercat Origen es consolida com a aparador dels aliments produïts al Parc Rural del Montserrat
ACTUALITAT
Els bancs de terres que promou la Diputació de Barcelona augmenten en un 40%
Detall de la casa Torra de Manresa
Posen de manifest la importància de normalitzar les ostomies i trencar tabús
“Sant Ignasi. La Petjada del Pelegrí”
L'actor Ivan Labanda comparteix la seva visió de l'art amb joves creadors amb discapacitat
Denunciat penalment un conductor al Bages que quintuplicava la taxa d’alcoholèmia
L'Ajuntament de Manresa col·loca dilluns el retrat de Maria Matilde Almendros
L'Ajuntament dona a conèixer Manresa als nous estudiants universitaris
Arrenca la 25a edició de la Fira Mediterrània, que omplirà els carrers de Manresa de cultura d'arrel



 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]