|
| Protecció de dades: apretant per un nou acord amb els EUA |
| Jordi Ventura, gerent de l'empresa de protecció de dades Windat, argumenta en favor de la necessitat de concretar l'anomenat Privacy Shield. |
|
| SOCIETAT / Redacció/ Sergi Vázquez |
| 26/07/2022 20:10 |
 |
|
|
|
Des que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va fallar ara fa dos anys en contra de l'acord segellat per a la transferència de dades de ciutadans europeus als Estats Units negociat per la Comissió Europea amb Washington el 2016, conegut com a Privacy Shield o Escut de privadesa, en concloure que no garanteix el nivell de protecció de les dades que exigeixen les regles de la Unió Europea, ens hem trobat en una situació d’incertesa, o d’inseguretat jurídica, que tot just comença a esclatar a alguns països europeus. I si això passa, pot ser que ben aviat ens trobem situacions similars a l’Estat espanyol.
Els darrers, i molt recents casos, els situem a Irlanda i Dinamarca. L’origen de tot és que Estats Units i Europa van proclamar als quatre vents al març que ja tenien un acord per poder transferir dades personals amb garanties per a la privadesa, però també que el pactat eren línies generals que encara s’havien de traslladar a un text legal. Has passat els mesos, el nou “Privacy Shield” no s’acaba de concretar i algunes autoritats nacionals de protecció de dades han mogut fitxa. La conseqüència? Les grans tecnològiques nord-americanes tornen a estar en entredit i veient en risc la seva presència al vell continent.
La Comissió de Protecció de Dades irlandesa ja ha avançat una decisió dràstica, que encara no sembla definitiva: bloquejar i prohibir les transferències de dades personals d'usuaris europeus als Estats Units. D'aquesta manera es compliria la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de fa dos anys. A la pràctica, la inhabilitació per funcionar a Europa, tal i com ho fa ara i com no vol renunciar a fer-ho, Meta. És a dir, Facebook, Instagram i WhatsApp. Ben bé que a Irlanda volen posar les piles a la UE. O es plasma efectivament aquell acord o la indefinició actual ha d’acabar i, per tant, s’ha de cumplir la normativa europea, el Reglament General. Òbviament, Meta o Google també estan per la labor de concretar amb la major brevetat possible aquest nou marc de col·laboració, però a ningú escapa que és amb expectatives i propostes molt diferents. Tanmateix, més enllà de les empreses, qui es troba en el darrer esglaó dels impediments és el propi govern nord-americà, que no acaba de posar blanc sobre negre que, ni per qüestions de seguretat, deixarà de demanar en algun moment hipotètic dades d'un ciutadà concret.
Hi ha un altra via, impensable no fa tant. I és que diversos congressistes han proposat un esborrany d’una Llei de Privadesa i Protecció de Dades Nord-americana que contempli drets similars als que preveu el RGPD. Podria ser la manera de quadrar drets i deure a una i altra banda de l’oceà. |
|
|
