En un acte al Centre Cultural del Casino, l’Ajuntament de Manresa ha presentat  els resultats de l’estudi “Situació de les dones a partir dels 65 anys a la ciutat de Manresa”, que ha impulsat la regidoria de Feminismes i LGTBI, dins del pla d’ac ció del document “Manresa, ciutat amiga de la gent gran”.

L’estudi pretén fer visible les condicions i circumstàncies de vida de les dones manresanes de 65 anys en endavant, per tal d’eradicar les diverses formes de desigualtat que les envolten per raons d’edat i gènere, així com anar incorporant la perspectiva de gènere en totes les actuacions adreçades a la gent gran.  L’informe subratlla la importància de recollir les experiències femenines en l’envelliment i impulsar polítiques d’acord amb la realitat de les dones d’aquesta franja.

L'estudi conté un primer apartat demogràfic que situa el col·lectiu de dones grans dins el conjunt de la població, un 11,51% del total d’habitants de Manresa. Tot seguit, hi ha un segon apartat sobre el dret a la salut i les condicions de vida quotidiana. En aquest apartat, s'intenta plasmar les necessitats en salut, així com s'identifiquen aspectes rellevants de millora de les condicions de vida.

El tercer apartat s'apropa a la realitat dels espais de convivència, la xarxa social i el capital cultural. I el darrer bloc aborda les violències masclistes i les violències contra les persones grans, de forma diferenciada. Finalment, es presenta un apartat de conclusions, una anàlisi dels estudis consultats des d'una perspectiva feminista i, per últim, un apartat de recomanacions pràctiques que fan referència tant a l'àmbit polític com de participació i de l'acompanyament de les dones grans.

Més bona predisposició cap als serveis comunitaris

Entre les conclusions, l’informe assenyala que les dones continuen tenint pensions inferiors si es compara amb la dels homes, i aquesta situació s’agreuja en el cas de les dones grans que viuen soles. Tot i així, quan coneixen altres formes per compartir habitatge, mostren una molt bona predisposició per a un model compartit de llar amb dones de la seva confiança i serveis comunitaris (d’entre 60 i 65 anys), així com també per a llars tutelades amb serveis comunitaris a partir dels 75 anys.

L’informe també assenyala que les dones grans són un dels col·lectius que menys denuncien o que demanen menys suport per haver patit violència masclista. En el cas de Manresa, les dones es dirigeixen al Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) majoritàriament quan ja no conviuen amb la seva parella. En general, l’informe considera que la societat és poc sensible a la identificació i prevenció d’aquesta violència cap a les dones grans.

Per aquest motiu, l’estudi assenyala que cal doblar els esforços des dels propis serveis sanitaris i socials perquè siguin espais també de referència per a les dones grans que ho necessitin. Pel que fa al maltractament cap a les persones grans, l’informe assenyala que la majoria de les víctimes són sobretot dones a partir dels 80 anys, i que són maltractaments comesos habitualment per familiars (sobretot fills o filles).

Recomanacions en les actuacions adreçades a persones grans

Entre les recomanacions que proposa el document, hi ha promoure espais de trobada de dones grans a cada barri o zona (sobretot en aquelles àrees on hi ha més població envellida); reforçar les actuacions per trencar la soledat de les dones grans; promoure més sensibilització en els tipus de violència masclista que poden patir les dones, així com repensar noves estratègies de detecció i acompanyament dels casos, entre d’altres.