Comencem per tombar mites i fer-nos pensar una mica amb una dada que hem explicat moltes vegades i cal recordar de tant en tant. A l'observatori Fabra de Barcelona hi cauen 610 mm de mitjana anual. Al Greenwich Park de Londres en cauen 575. És a dir, a Londres hi plou menys que a Barcelona. Sorpresos? Què és el que ens falla? Lògicament el nombre de dies de pluja. A Barcelona són poc més de 60 i a Londres uns 130.

En definitiva, la regularitat de la pluja a Londres és molt superior a la pluja sobtada i esporàdica a Barcelona. Però no s'acaba aquí. L'aigua que arriba al sòl, subsol, rius, rieres i pantans no depèn directament del que plou. No és el mateix un terreny saturat que un terreny assedegat i, sobretot, importantíssima la temperatura i també hores de sol. Resulta que ha augmentat de manera evident les hores d'insolació, per exemple, al pla de Lleida. Zona agrícola per excel·lència. També ha augmentat la temperatura de forma important i al 100% del territori. Més evaporació és igual a menys disponibilitat d'aigua.

Per acabar-ho d'adobar, atenció a la retenció de l'aigua per part dels boscos. Segons diversos estudis. Un de liderat pel geògraf Martí Boada, els boscos catalans retenen un 30% d'aigua que fa 100 anys i que no va a rius ni rieres. El motiu és ben clar. El 1915 hi havia una massa forestal que ocupava un 15% de territori. Teníem un país ben pelat. Tot per culpa d'un aprofitament agroforestal molt intensiu. Ara, cent anys més tard, la massa forestal arriba al 64%. Un bosc descontrolat i devorador d'aigua.

En definitiva, les sequeres ens han acompanyat sempre i, cada cop seran més fortes i severes. Ens plou també, cada cop més irregular. Però a més a més, tenim una massa forestal desequilibrada. Per acabar-ho d'adobar, la temperatura augmenta i les hores d'insolació també. El resultat és que la disponibilitat d'aigua disminueix. No serà fàcil!