El debat, moderat pel diputat d'Espais Naturals i Prevenció d'Incendis Forestals, Valentí Junyent, ha reflexionat des de diferents àmbits, la importància de la creació, ara fa cinquanta anys, del que va ser el primer parc natural de l'Estat, així com del que ha de ser en el futur. En la taula rodona hi ha participat l'excap del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Ramon Espianach, l'exalcalde de Mura, Martí Perich, el president del Centre Excursionista de Terrassa, Xavier Bunsom, el president de la secció de natura de la Unió Excursionista de Sabadell, Francesc Macià, i la professora de facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, Núria Bonada.

Un dels eixos debatuts ha estat la importància que la creació d'aquest rellevant territori geològic i natural situat entre les comarques del Vallès Occidental i el Bages, en uns moments en que la pressió urbanística estava fent estralls en diversos punts de la geografia catalana. Això és va poder frenar gràcies a l'acció impulsada des de la Diputació de Barcelona, i donant resposta també a les crides que es feien des del territori, especialment des de Terrassa i Sabadell, per frenar aquella pressió d'urbanitzacions que existia a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat.

Entre les persones que des de la Diputació de Barcelona van aconseguir que s'aprovés un pla especial per a la protecció de Sant Llorenç l'any 1972, acollint-se a la Llei d'urbanisme d'aquells moments, ha estat Lluís Paluzié, primer cap del Servei de Parcs Naturals, que ha intervingut també en la sessió a través d'una filmació.

En el debat s'ha posat de manifesta la diversitat de visions que hi ha en l'ús del parc natural, tant per part de les persones que tenen cura de la seva gestió, com també per part dels mateixos usuaris, ja siguin excursionistes o esportistes habituals o ocasionals, però també estudiosos dels diferents ecosistemes que aquest territori, per la seva singularitat, aplega.

Entre les propostes exposades, hi ha la necessitat de disposar d'un pla de gestió del parc, que contribueixo a posar criteris pel que fa als usos dels diferents espais, i que pugui donar sortida als diferents interessos que hi conflueixen per part de col·lectius diversos. En el que sembla que tothom està d'acord en que aquest es un espai fràgil i molt singular que cal protegir, més enllà d'intervenir per regular-hi determinades activitats que tenen afluències massives i també en punts determinats, com pot ser el cim de la Mola, on anualment hi poden arribar a pujar 200.000 persones.