El manifest institucional del Dia Internacional de la Dona, elaborat per les entitats municipalistes catalanes, remarca que el 8 de març és «una jornada de reivindicació per a la lluita pels drets, la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la justícia, i com a tal ha de ser una lluita conjunta de dones i homes». Els eixos d’aquesta reivindicació són la lluita pel final de les desigualtats i els estereotips, l’eliminació de la discriminació laboral i salarial, l’erradicació de la violència masclista i l’assetjament sexual, i la plena equiparació de drets.

Segons el manifest, «els governs municipals tenim un compromís ferm amb la igualtat de gènere i treballem per millorar les condicions vitals de les dones a través de mesures i accions basades en l’anàlisi de la realitat territorial». També s’hi fa una invitació a l’esforç conjunt de dones i homes per «millorar la convivència i perquè el nostre camí desbrossarà el de les nostres filles».

El manifest d’enguany ha estat elaborat per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i per l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La seva lectura ha anat a càrrec de membres del Consell Municipal de la Gent Gran, i l’Escola Municipal de Música hi ha ofert diferents actuacions musicals.

En el transcurs de l’acte, la regidora de Seguretat Ciutadana, Benestar Social, Sanitat i Solidaritat, Olga Tena, ha explicat que «avui és un dia per celebrar els avenços que hem aconseguit al llarg de la història i per reivindicar tot el que ens queda per treballar», amb l’objectiu que la igualtat sigui un fet «en tots els àmbits de la nostra societat».

La regidora de Solidaritat també ha fet un reconeixement a «les dones d’abans i les d’ara» i al seu esforç per l’empoderament. Olga Tena ha anunciat que aquesta setmana s’han incorporat dues dones a la Policia Local, com una mostra de la voluntat de l’Ajuntament per incrementar la presència femenina en tots els àmbits. També ha agraït el treball de totes les persones que han fet possible el programa del Dia Internacional de la Dona a Súria. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde Albert Coberó i altres membres de la corporació municipal.

El vídeo de reconeixement i homenatge a les dones de Súria va ser publicat el 8 de març en les xarxes socials de l’Ajuntament. La seva elaboració ha estat una iniciativa de l'Ajuntament de Súria, amb la col·laboració dels Consells Municipals de la Gent Gran i dels Infants, l'Arxiu Municipal, Casal de la Dona i altres persones de la vila, i el suport de la Diputació de Barcelona i el Pacte d'Estat contra la violència de gènere. La direcció i producció del vídeo ha anat a càrrec del creador audiovisual surienc Daniel Enguix.

El programa del Dia Internacional de la Dona és organitzat per l’Ajuntament de Súria, a través de les àrees municipals d’Igualtat, Participació Ciutadana i Esports, amb el suport del Consell Municipal de la Gent Gran, Consell Municipal dels Infants, Escola Municipal d’Adults, Escola Municipal de Música, Centre Excursionista, Casal de la Dona, Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Bages, Consell Comarcal del Bages i Diputació de Barcelona. La Caminada de la Dona també compta amb el suport del Pacte d’Estat contra la violència de gènere.

L’Arxiu Municipal incorpora un document sobre història de les dones a Súria

L’Arxiu Municipal ha incorporat recentment un document històric sobre l’organització de les dones a Súria durant el segle XX. Es tracta d’una relació d’afiliades surienques del ‘Grupo de Mujeres Libres’, vinculat a la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries (FIJL).

La donació del document ha estat realitzada per Antoni Serra Bargés. Tot i no estar datat, aquest llistat d’afiliació es pot situar en el context de la guerra civil. En aquesta relació figuren els noms de 92 afiliades, una proporció elevada tenint en compte la població de Súria en aquella època.

La FIJL era una organització juvenil anarquista que va ser creada a Madrid l’any 1932. Quatre anys després es va fundar el ‘Grupo de Mujeres Libres’, que va tenir una especial activitat durant la guerra civil i va representar la primera posada a la pràctica de l’anarcofeminisme.