I malgrat tot, domini visitant en els primers minuts posant sorprenentment a l’INEF/Barça a la defensiva i mostrant un atreviment i concentració de nivell. Molt més centrades que en molts altres partits de la temporada on, els inicis, sempre han estat un llastre que arrossegar. El joc es desenvolupava al mig camp, però era trepidant i ple de força per ambdós quinzes.

Fins al minut 14, marcador a zeros. El primer assaig va ser de les locals, per la banda dreta en una superioritat forjada a foc lent en la constància d’anar imposant metre a metre la seva força bruta (5-0). Això sí, resposta ràpida del Catalunya Central que feia declaració de no arronsar-se. Merion Sort anotava marca culminant una bona combinació de tot l’equip en l’ofensiva, arriscant anant per la marca descartant una oportunitat de xutar cop de càstig a pals que podia semblar més clar. I el risc va tenir el premi de l’empat, en el minut 22 (5-5).

L’INEF/Barça prenia consciència a la força que si volia guanyar el passi a la final no es podia refiar i, cinc minuts després, en el 28, les locals tornaven a posar-se per davant en el marcador. L’esforç físic començava a passar factura en els dos 15, però hi havia més benzina en el dipòsit de les de la Foixarda.

Com a mínim, les transformacions tampoc eren fàcils per a cap xutadora i l’avantatge al lluminós i les sumes de punts de les locals només podien sumar-se de cinc en cinc, arribant-se al descans amb un (20-5) que marcava diferències, però que encara podia fer somniar en l’èpica de posar-li les coses complicades al tot poderós líder.

Al descans calia recuperar alè i mantenir la moral alta, perquè en realitat, s’estava combatent la superioritat física i tècnica de les campiones de la fase regular amb un compromís i un joc molt seriós, potser el més complet de tota la temporada.
A més a més, dos minuts després de la represa: cop d’efecte del Catalunya Central. Com per avisar que no pensaven cedir sense donar-ho tot. L’atac de l’INEF/Barça havia sobrepassat la línia de 22 quan Merion Sort roba de manera espectacular i inicia un esprint no menys al·lucinant que seria de més de 80 metres sense que cap jugadora rival la pogués atrapar abans de superar la línia de marca. Quin tros de carrera!, per posar esperança al col·lectiu del Cat Central (20-10, min.42).

És cert que aquesta seria la darrera anotació del Catalunya Central, i que, en canvi, les locals anirien sumant i sumant perquè, evidentment, havien de demostrar la seva superioritat. Això sí, el que no van poder evitar és que l’afició desplaçada, equip tècnic, familiars i, sobretot, les mateixes jugadores es poguessin mostrar orgulloses de tot el camí fet.

La temporada passada van quedar campiones invictes de Tercera Divisió, i aquest any, després de classificar-se per a jugar a Primera, han evolucionat i millorat constantment en bon joc, guanyant més partits que perdent (7-6), i quedant entre les quatre primeres de la Primera Divisió. Ningú no s’ho podia esperar en l’inici del curs, i, malgrat el 56-10 final (l’acta signa un 58-10 amb una transformació que ningú va veure que es llancés), el retorn a casa va ser amb un molt bon regust de boca per poder-ho comentar amb tot l’orgull a tothom.

ALINEACIÓ: Victòria Isabel Silveira, Brenda Dos Ramos, Sarai Aramburu, Cristina Elié, Raquel Martínez, Marina Bertran, Meritxell Molina, Lara Ventura, Erin Yuste, Meritxell Pujolassos, Viginia Arranz, Núria Jordà, Maria Sort, Carla Ramos, Martina Guirado. També Alba Albarellos i Alba Pallarès. ÀRBITRE: Martí Farré Farrús, sense expulsions.