El Manresa-Mallorca B no quedarà per a la història com un dels millors duels dels que s’han viscut al Congost, però sí com aquell en que el Manresa va deixar enrere cinc partits sense vèncer com a local i que va trencar la sequera de 343 minuts sense anotar cap gol davant la seva afició, des del gol de Jaume Pascual contra el Formentera fins el de Joel Priego en el partit objecte d’aquesta crònica. Dues conclusions a extreure d’aquest partit: que ningú té més fam que el Manresa i que el Mallorca B no en té prou amb la qualitat individual de molts dels seus jugadors per competir en aquesta categoria. Bon tracte de pilota per ambdós equips, poques arribades i encara menys ocasions de gol seria el resum d’un partit en que el Manresa es va retrobar amb la victòria davant dels seus. Una victòria molt treballada i aconseguida gràcies a un llançament des dels onze metres, al gol Nord de l’estadi. Un penalti que no era de bon grat llançar-lo després que al llarg de la temporada, dels cinc xutats només s’havien anotat dos (dos de quatre a la lliga i zero de un a La Copa). Però Joel Priego no va dubtar a convertir una pena màxima en una màxima alegria pel seu equip. Sequera trencada i quarta porteria a zero consecutiva al Congost per a un Manresa que ja només mira de reüll la zona perillosa i que mira cara a cara la zona que dona més alegries.

 Com apuntàvem anteriorment, el partit no va ser gaire productiu en atac. Si més no, pel que fa a ocasions de gol. Proba d’això, Òscar Pulido i Pere Joan, dos porters que pràcticament no es van despentinar en els noranta-set minuts que va rodar la pilota. El que sí va ser d’agrair per a l’aficionat va ser el joc ràpid en un partit que va començar amb alternatives en una i altra àrea. Unes alternatives que es van anar convertint en més domini local i en una reculada mallorquina en les seves pretensions ofensives. Pel que fa al perill, més o menys real, Quintanilla va dir-hi la seva en una centrada lateral a la que va arribar un xic forçat en la seva estèril rematada (3’). Moha responia, després d’una falta lateral, rematant franc però tou, amb el cap, a les mans de Pere Joan (14’).

Quan ja el Manresa s’havia anat fent amb el domini territorial, Zakarias va protagonitzar una acció personal que el va dur fins a l’interior de l’àrea gran, etzibant des d’allà un xut creuat que va sortir a prop de la esquadra esquerra defensada per Òscar Pulido (21’). Pocs minuts després, arran del segon corner botat pel Manresa, naixeria el que, a la fi, seria l´únic gol del matí. La pilota acabaria en peus de Javi López, al cor de l’àrea gran, qui xutaria aquell caramel que li acabava d’aterrar als peus; però la rematada seria interceptada per un Garay que era a terra, recolzat amb la mà esquerra a la gespa mentre que, amb la dreta, aturava la trajectòria de la pilota. Rodríguez Carpallo no va tenir dubtes i amb el seu índex assenyalava, sense dubtar, el punt de penal. Joel Priego va agafar la responsabilitat. Porter cap a la seva esquerra, pilota cap a la seva dreta (30’). Per fi, la graderia del Congost va poder cantar un gol que es resistia des del passat 5 de febrer. Un xut de Jaume Pascual des del vèrtex de l’àrea gran, que anava a la esquadra amb potència i col·locació, però minimitzat per l’envergadura de Pere Joan, seria la última acció de perill viscuda abans del descans (33’).

El tècnic visitant Julián Robles s’ho va jugar al tot o res a la represa amb quelcom no gaire habitual: quatre canvis de cop a l’inici. És cert que la sortida visitant va ser una declaració d’intencions, però el Manresa va saber aturar el cop inicial del seu rival i no va deixar que ni tan sols el Mallorca B sabés quin color lluïa a la samarreta Òscar Pulido. És més, la primera acció de cert perill es va produir a l’àrea contraria, després d’una cursa de Toni Larrosa pel carril dret, una bona centrada però una rematada un xic forçada de Javi López, que de cap feia sortir la pilota per sobre de la porteria visitant (48’).

El partit va entrar en una fase de domini altern, sense que cap dels dos equips agafés el timó clarament. Els minuts anaven passant sense notícies en les dues àrees. Ferran Costa començava la roda de canvis amb la clara intenció de comptar amb tothom pel partit a Badalona, treien els dos jugadors amb targeta groga que hi havia sobre la gespa, Àlex Iglesias i Javi López, substituïts per un Toni Peris i un Pelegrín que donaven més poso a l’hora de defensar. Després era Pau Darbra (apercebut amb quatre targetes) i Toni Larrosa (que es va buidar) qui sortien del camp, donant entrada a Dani Reina i Cuello (Reina per jugar al seu habitat natural en lloc d’un Larrosa reconvertit en lateral dret, i Cuello per controlar el tempo al mig del camp). A les acaballes, Èrik Rafael apareixia sobre el terreny de joc i Jaume Pascual l’abandonava. I, mentre que a la zona de banquetes hi havia força activitat, sis canvis en vint-i-cinc minuts, sobre el verd no s’ensumava cap perill a les porteries. Però sí que es veia un Manresa amb les dents serrades, amb l’alè sobre el clatell del seu rival i consumant la quarta porteria a zero de manera consecutiva al Congost, malgrat que el Mallorca B es va fer amb la possessió de la pilota des de la mitja hora de joc de la represa. Possessió estèril d’un equip amb una notable qualitat individual, però massa tou per la categoria. Ah!, per cert, rècord aquesta temporada: vuit partits sense conèixer la derrota (14 punts), que deixa enrere la ratxa de set partits a l’inici de temporada (15 punts).