Si l’ amiant per se ja és un material amb el que cal anar amb molt de compte per les conseqüències negatives que pot tenir per la salut, doncs és un material amb un pòtencial cancerígen molt elevat quan entra al cos humà a través de les vies espiratòries, el fet que ni l’ ajuntament, Generalitat, ni cap altre organisme públic o privat sàpiga quina quantitat d’ aquest mineral hi ha a Manresa, on es troba, ni el seu estat de degradació, fa que des de la favm considerem aquest un assumpte prioritari que cal introduir a totes les agendes polítiques, també i sobretot, a les municipals.

La normativa europea estableix que l’ any 2028 s’ hauria d’ haver retirat tot l’ amiant present en edificis públics i el 2032 de la resta del territori independentment de sobre qui en recaigui la titularitat. Però difícilment assolirem cap dels objectius marcats si primerament no han fet un bon -Cens de l’ amiant a Manresa- en el que s’ identifiqui clarament on, tipus, quantitat, i el seu estat. Aquest cens permetrà a les administracions prioritzar les operacions de retirada o confinament del material, doncs no suposa el mateix risc aquest material a la teulada d’ una nau en un polígon a les afores de la ciutat i que disposa de tanca perimetral, que una canal de desguaç d’ aigua trencada en una escola de primària. No ha costat gaire trobar exemples de la presència d’ aquest material a la ciutat, i tenint en compte que hores d’ ara no existeix la determinació política per començar a realitzar aquest ‘cens de l’ amiant’ consideren que cal visibilitzar un problema de salut de primer ordre.

Des de la FAVM han sol·licitat a través d’ una reunió que vàren mantenir amb les regidories de salut i territori -dia 13-4-23-, en que van ser presents la regidora Merx Taragó i el regidor Pol Huguet, juntament amb dos tècnics de les respectives àrees, que es creï a Manresa una -comissió de l’ amiant-. Un espai liderat per l’ Ajuntament, amb presència de la FAVM, i altres associacions que hi vulguin ser presents, que permeti sumar esforços i fer un seguiment de les actuacions que es vagin duent a terme en aquest àmbit els propers mesos i anys. L’ amiant és un mineral en forma de fibres que degut a les seves particulars característiques (lleuger, barat, resistent, amb molt bones propietats d’ aïllament tèrmic,…) es va utilitzar molt en la construcció durant els anys 60 als 80 del segle passat.

A Catalunya i Espanya es va prohibir el seu ús el 2002, però fins aleshores la seva utilització va ser molt estesa, existint més de 3.000 aplicacions conegudes (testos, dipòsits d’ aigua, barrejat en aglomerat asfàltic, teulades, aïllaments de calderes, aillaments en sostres d’ equipaments culturals com teatres o cinemes, tèxtil,…). Es calcula que l’ amiant és manté en bon estat, sempre i quan no es trenqui o es degradi, per un període d’ entre 30 i 50 anys, moment en el qual es considera finalitzada la seva vida útil, pel risc que podria comportar per la salut el despreniment de les fibres d’ amiant.

Fent els comptes temporals, resulta senzill adonar-se que una immensa part de l’ amiant que es va utilitzar en el seu moment, i que no sabem on és, ni l’ estat en que es troba, podria ser susceptible de presentar deficiències estructurals i per aquest motiu es fa necessari retirar tot l’ asbest existent a la nostra ciutat. L’ esbastosi ( afecció resirtatòria crònica) , o el mesotelioma pleural (tipus de càncer de mal pronòstic ) són dos exemples de malalties que pot provocar la entrada a través de vies respiratories de fibres d’ amiant.

L’ amiant s’ ha de considerar un material perillós, però si aquest està en mal estat o trencat, cal extremar molt les precaucions i gestionar-ne la retirada a través d’ empreses especialitzades obligades a complir estrictes protocols de seguretat. Cal doncs posar fil a l’ agulla i començar a preparar personal de l’ administració i destinar recursos econòmics per afrontar el tema amb garanties. Des de la Federació es comprometen a vetllar aquesta problemàtica i reiterem la petició feta a l’ ajuntament que crei una -Comissió de l’ amiant- el més aviat possible i en que les veïnes i veïns hi puguin ser representats.