Impulsem Manresa considera il·legals les contribucions especials que l’Ajuntament ha plantejat als veïns i veïnes per finançar l’obra. Jesús Alonso, membre de la candidatura i ex-degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, afirma que és criteri generalitzat entre els juristes que les contribucions especials, regulades a la Secció 4ª Arts. 28 a 37 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de Març, “constitueixen, a hores d’ara, un mecanisme clarament obsolet”. Ho demostra, per exemple, “el fet de que les corporacions locals ja no les utilitzen a causa de la inseguretat jurídica i la quantitat de jurisprudència contrària en moltes de les actuacions”, destaca Alonso.

Impulsem Manresa argumenta que, pel que fa a la peatonalització del carrer Àngel Guimerà cal tenir en compte que es plantegen massa aspectes conceptuals com a font de problemes per aplicar-hi contribucions especials que recaiguin sobre veïns i comerços. En resum, estaríem parlant de tres punts principals:

Es tracta d’una actuació que no pot acreditar que s’aporti benefici especial només als propietaris de l’àrea, ja que estem davant d’una àrea comercial per a tot el terme municipal i inclús per la comarca del Bages, i per tant, el benefici és també de caràcter general. Fora injust, en certa manera, pensar que tota aquesta àrea esdevindrà únicament un benefici pels propietaris i no per a tothom.

Es tracta només d’una actuació de millora de l’espai i que no parteix de zero. No es podria carregar als propietaris actuals el fet de refer totalment les infraestructures d’electricitat, gas o aigua perquè ja són existents i el manteniment no és un paraigües sota el qual aixoplugar les contribucions especials.

Es tracta d’una actuació per a la qual la jurisprudència ha destacat que el percentatge de participació de l’administració en el cas d’imposició d’unes possibles contribucions especials no es pot fixar de forma arbitrària i que s’haurà de justificar molt aquest extrem a l’acord d’imposició. Això és degut a que de forma general l’ampliació de voreres a Manresa no s’han executat amb contribucions especials dels propietaris i, per tant, no s’entendria que en aquest carrer concret si que n’hi hagués.

Manresa necessita més illes de vianants

Al marge de qüestions tècniques, Impulsem lamenta que la presentació del projecte s’ha produït a contrarellotge pels terminis imposats per la legislació electoral, i amb un calendari aparentment forçat de desenvolupament i execució d’obres, així com d’ampliacions de vorera previstes entre el maig de 2023 i el segon trimestre de 2025. Sovint, la qualitat esta renyida amb les presses.

La candidatura creu que la iniciativa de peatonalitzar íntegrament el carrer Àngel Guimerà és encertada i convenient però insuficient ja que més d’hora que tard s’ha d’apostar per introduir més illes de vianants per motius de sostenibilitat, cohesió social i comerç. Segons Joan Vila, «ciutats d’arreu del món com Copenhague o Amsterdam, o més properes com Pontevedra o Pamplona, han incentivat les peatonalitzacions per tal de perseguir el que en urbanisme s’anomena “la ciutat dels quinze minuts”. Manresa ha perdut molts trens a les últimes dècades per culpa de la manca de lideratge, i l’urbanístic n’és clarament un d’ells», assegura l’alcaldable.

Per la candidatura municipalista és necessari que el consistori treballi en la línia que dibuixa el POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) i el PMUS (Pla de Mobilitat Urbana Sostenible) de forma decidida aplicant una ZBE (Zona de Baixes Emissions) amb possibilitat d’estacionament gratuït al seu entorn i remodeli el pla d’actuació del carrer Àngel Guimerà per fer-lo més ambiciós i sostenible. Aquest últim fet permetria que la ciutat fos més amable, amb més confort ambiental, lliure de contaminació, amb millores acústiques, amb més arbrat i un millor reciclatge d’aigua de pluja.

A més, Vila afegeix que amb actuacions d’aquest tipus el comerç hi surt guanyant. Un estudi recent de Telefònica, conjuntament amb empreses del sector del retail, ha determinat que la reconversió de carrers en zona de vianants impacten en els patrons de consum. L’anàlisi posa de manifest que, basat en l’estadística del nombre de transaccions comercials amb targeta o en terminals de venda, s’ha incrementat notablement l’activitat econòmica comercial a 14 ciutats espanyoles que alhora són capitals de província. Concretament en el cas de València, per exemple, s’han obtingut increments al voltant del 67% anual.