L'edat recomanada per a col·locar brackets pot variar depenent de cada cas individual, però generalment es recomana que la majoria de les dents permanents ja hagin erupcionat, la qual cosa sol ocórrer entre els 11 i els 13 anys. No obstant això, també és comú que els adults busquin tractament d'ortodòncia per a corregir problemes de mossegada, alineació de les dents o millorar l'estètica dental.

Per tant, no hi ha una edat límit per a començar un tractament d'ortodòncia amb brackets. Existeixen diferents tipus de brackets segons la seva forma, la seva posició dins de la dentadura i la seva estètica. Aquests són els més comuns: Brackets metàl·lics: Són els brackets més comuns i estan fets d'acer inoxidable. Són molt resistents i efectius en el tractament d'ortodòncia. A més tenen com a avantatge que són els més econòmics.

Brackets ceràmics: Aquests estan fets de materials ceràmics translúcids o blancs que es barregen amb el color de les dents i són menys visibles que els anteriors. 3. Brackets de safir: Aquests brackets estan fets de cristall de safir transparent, la qual cosa els fa pràcticament invisibles en les dents. Són molt resistents i estèticament atractius.

Brackets linguals: Aquests brackets es col·loquen en la part posterior de les dents i són pràcticament invisibles. Són molt efectius per a casos d'ortodòncia complexos, però poden ser més difícils de netejar i ajustar.5. Brackets autolligables: Aquests brackets tenen una porta de tancament incorporada, cosa que significa que no es necessiten lligadures per a sostenir l'arc en el seu lloc.

Això els fa més còmodes i fàcils de netejar que els models tradicionals. 6. Brackets de resina: Aquests brackets estan fets d'un material de plàstic especial i s'utilitzen en tractaments d'ortodòncia limitats. Són menys duradors que altres tipus de brackets, però poden ser més còmodes i estèticament atractius. La millor manera de determinar quin tipus és més adequat, és visitar a un ortodontista per a una avaluació individualitzada. L'ortodontista pot avaluar les necessitats individuals de cada pacient i determinar el millor moment per a començar el tractament.