Divendres 01 de març de 2024
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

Impulsem aposta per fer un tramvia
Manresa és una ciutat intermèdia de la segona corona del sistema de ciutats de Catalunya. Impulsem Manresa ha treballat en un projecte de caire urbanístic i mediambiental perquè la ciutat esdevingui Capital de la qualitat de vida constituint-se com a una ciutat amigable i saludable capdavantera.
Impulsem aposta per fer un tramvia.

POLÍTICA / Redacció/Sergi Vàzquez   
15/05/2023 07:05
L'11a edició de la Manresada aplega prop d'un miler d'alumnes
La Transéquia rep el segell B Greenly com a esdeveniment sostenible
El CETIM augmenta la col·laboració amb UManresa
La zona de l'skate park comptarà amb una nova pista
Impulsem Manresa projecta crear un tramvia en el marc de la Manresa 2040, un projecte en que la candidatura ha treballat perquè la ciutat esdevingui capdavantera en l’àmbit de la sostenibilitat i del respecte pel medi ambient. Manresa té una posició territorial privilegiada, i a les característiques socioeconòmiques que tenim, existeix un conegut i claríssim dèficit en matèria de grans infraestructures que es tradueix en que els bagencs no tenim el nivell de servei que mereixem. No cal incidir massa més en la diagnosi de la situació, sinó en tornar a afirmar i reivindicar clarament que la C-55 ha de ser desdoblada i la Generalitat hauria de procedir al rescat de la C-16.

Així mateix, la solució ferroviària dels FFCC que ens farà passar per Martorell no conjuga bé amb les necessitats de disposar d’una connexió amb Barcelona en 50 minuts, mentre que la pretesa connexió de RENFE via Sabadell és un futurible incert. Passem , però a parlar de Manresa i de l’àmbit urbà més directament relacionat amb nosaltres. A fi de vertebrar i unir la Ciutat amb la connurbació, les solucions de mobilitat interiors s’hauran de complementar amb les futuresestacions de FGC i tenir correspondència amb RENFE, com succeeix amb el traçat de la líniade circumval.lació que es proposa. En aquest cas, l’estació de la Plaça Prat de la Riba-Pontdel Ferro actuaria com a intercanviador intermodal amb les línies proposades per la Generalitat de Catalunya per relligar el Bages amb transport públic, amb especial èmfasi a lapart nord, amb Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor o Callús i Súria. Així, la solució d’un “TramBages”, enllaçant des de Prat de la Riba amb el nord, aprofitant el traçat existent ( amb parada a l’Agulla )o amb St. Joan des de la línia de circumval.lació es presenten com a molt vàlides.

El tramvia-metro lleuger té la flexibilitat de circular per dins la Ciutat a 20-25 km/h i fora, a més de 60 km/h. Mentrestant, s’hauria d’apostar per opcions subsidiàries com l’autobús elèctric o híbrid i, en menor mesura, per l’autobús de combustió convencional. Val a dir que aquest ( la mobilitat exterior ) n’és un aspecte molt rellevant, car els fluxes de la mobilitat obligada ( residènciatreball-residència ) externa son tant importants en volum com els de l’interna. Una solució externa que permetés, en bona part, no acudir al treball en cotxe des de la conurbació.

No cal insistir en el benefici que pot arribar a representar per la Ciutat. D’altres elements de la Ciutat saludable : Illes de vianants fora del Centre Històric; Parcs i les places i jardins urbans En aquest sentit hi hauria una primera línia d’actuacions : la de delimitar, participar, executar i implantar en la propera legislatura 3 noves “illes de vianants”, a més de les existents al Centre Històric i de la recentment prevista del carrer Guimerà , i que es consideren prioritàries: 1) la zona que dibuixa el carrer Pompeu Fabra, Plaça Independència i carrer Saclosa. 2) 2) la superficie compresa entre la Plaça Espanya i carrer Carrasco i Formiguera 3) l’espai que conforma Puigterrà de baix amb Era del Firmat i carrer Sant Joan Baptista de la Salle. Per talde potenciar l’aposta pels espais “verds” de la ciutat saludable, el consistori, al nostre parerha d’apostar per tres eixos d’actuacions : a) El primer, recuperant i dinamitzant l’ús dels gransParcs urbans existents, com per exemple el Parc fluvial del Cardener, el Puigterrà, el Puigberenguer o l’Agulla, per mitjans de col·laboració publico-privada. b) .

El segon, acondicionant o re-acondicionant les places i jardins urbans existents ( i els seus mobiliaris urbans ) perquè facin la ciutat més amable, verda i amb més ombra. També cal realitzar actuacions per millorar el confort ambiental de petits espais existents o bé que s’hagin obtingut per remodelació urbana ( especialment al Centre Històric on hi ha espais oberts inerts i buitsde vida) . En aquest capítol també hi entra el manteniment correctiu dels carrers, per millorar-ne els perfils transversals i amb l’inclusió de, per exemple, carrils bici seriosos i adequats, seguint l’anàlisi del Pla de Mobilitat 2023. Per últim, la irrupció del “Tram Manresa” exigiria la remodelació dels eixos viaris vinculats a l’execució d’aquesta iniciativa ja que n’afectarà el perfil transversal (amplada de la calçada, carrils de circulació, arbrat i plantacions arbustives, il-luminació, mobiliàri urbà, etc...). Aquestes darreres accions anirien en paral.lel a cadascunade les fases d’implantació del tramvia-metro lleuger “Tram Manresa”.

Altres mesures urbanistiques: el POUM 2017 i el desenvolupament específic d’algunes importants operacions

Convindria portar a terme un anàlisi pormenoritzat del vigent POUM 2017 ( tècnicament força reeixit i ortodoxe, però amb moltes rigideses operatives en la seva aplicabilitat ). La problemàtica existent té, principalment a veure, amb el sòl urbanísticament ralentitzat o immobilitzat amb necessitat de desenvolupament previ de planejament derivat i de figures de gestió i execució. Pel que fa als PMUm i PMUt, caldrà, eventualment, redactar d’ofici alguns plans de millora urbana puntals (009, 012 o 013), modificar parcialment alguns d’aquells, i en cas de ser essencials, utilitzar la via de l’expropiació (010) i modificar – quan no directament deconstruir alguns altres (006, 011, 020). Referent als PMUt, també fora necessari mantenir els essencials, redactar els fonamentals i reajustar-los a les noves solucions de soterrament previstos a l’entorn de la Plaça Espanya per l’acció de FGC. Anàlogament s’hauria d’abordar la resta de figures i moltes de les previsions actuals, si volem disponibilitat real de sòl susceptible d’esser urbanitzat i edificat (PPU, A.R.E., etc..).

I, per últim, pel que fa al desenvolupament específic d’algunes grans iniciatives que té o bé plantejades o bé en marxa la Ciutat, algunes reflexions : - El soterrament dels FFCC GENCAT i les estacions : Pel que fa, en primer lloc al soterrament, es creu que constitueix una gran oportunitat per recosir els teixits urbans existents ,tot eliminant l’escletxa ferroviària de superfície. Una oportunitat única d’ordenar nous fronts edificables, d’aparició de rambles arbrades, d’espais lliures. El repte: aconseguir l’encaix i vertebració en relació a la trama preexistent dels barris. Pel que fa a les estacions, potser no es tractaria tant de fer una estació “términi”, com de projectar i posar en marxa una nova necessitat per la Manresa del 2040 : una estació intermodal al Pont del Ferro/ Plaça Prat de la Riba, un hub que permeti intercanviar bus ( l’estació d’autobusos actual s’hi desplaçaria..), FFCC (el baixador, remodelat i ampliat, pot ser perfectament l’estació final de trajecte ) i tramvia-metro lleuger : Tram Manresa i Tram Bages. L’actual Manresa Alta s’eliminaria.

Això estalviaria molt pressupost, que es podria redireccionar cap a la nova estació intermodal “Manresa/ Bages”. - La Fábrica Nova: es tracta d’una oportunitat indubtable per la Ciutat, no només pel que pot arribar a suposar en termes d’ensenyament universitari, de recerca i d’emprenedoria, sinó pel significat d’incorporar a la trama urbana un enorme espai ple de valor històric i patrimonial i un espai lliure destinat a Parc, impagable per la Ciutat. Els reptes: resoldre el diàleg i la integració entre aquests espais i la trama urbana preexistent dels barris veïns i de la Ciutat ; traduir l’actual formulació genèrica del “Projecte” en realitats funcionals i resoldre els aspectes econòmic-financers. La solució del vigent POUM 2017, que recull la proposta Batlle-RoigLudevid, n’és força satisfactòria. 

El polígon industrial Pont Nou II i el polígon industrial els Comtals: d’una banda , pel Pont nou, s’ha de dur a terme tot el procés d’execució de les obres d’urbanització amb la màxima diligència. D’altra banda, pel Polígon industrial els Comtals ens hem d’esforçar en resoldre les problemàtiques que tenen bloquejada la seva recepció. Es tracta d’un sòl industrial ja urbanitzat i que li fa falta a la Ciutat. - El Parc de l’Agulla necessita d’una dinamització específica d’activitats lúdiques, com la de la proposta que Impulsem Manresa va presentar en el seu dia, i d’una més fàcil comunicació per arribar-hi com la que s’ha citat. - El Parc Puigterrà ens ofereix l’oportunitat de recuperar per la ciutadania prop de 4 hectàrees situades al bell mig de la Ciutat. La proposta d’Impulsem Manresa també recull les actuacions específiques que hi proposem, bàsicament: a part de la convenient remodelació gral. del recinte, garantir l’accessibilitat mitjançant instal.lacions mecàniques, obrir el Puigterrà cap a l’Est i Sud, incorporar dotacions a la cota superior que dinamitzarien l’ús del parc, en règim de concessió i equipar el Parc amb algunes instal.lacions esportives de base.

La Ciutat esportiva del Congost, també proposada per Impulsem Manresa, basa la seva identitat en el concepte Manresa, Ciutat de l’Esport, i desenvolupa -a partir d’adequar, remodelar i complementar les instal.lacions ja existents- un conjunt d’iniciatives públicoprivades ( Ensenyament relacionat amb l’Esport amb una nova Facultat Universitària ; Centre d’Alt Rendiment; Centre de Medecina Esportiva; Residència C.A.R ; Hotel 4*) que permetrien donar un salt d’excel·lència en matèria d’esports, com mereix la realitat i el potencial de la Ciutat. Assenyalar que, en aquest sentit, patim d’una insuficiència d’espai ja que l’ús industrial limita considerablement aquest desenvolupament. 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: IMPULSEM MANRESA   MUNICIPALS 23 
També et pot interessar:
POLÍTICA
Esquerra Republicana guanya les eleccions a Manresa amb 7 regidors, i entren Impulsem, Front i Vox
POLÍTICA
La jornada electoral a Manresa omple els col·legis
POLÍTICA
Els candidats també voten a les Municipals en els seus col·legis

MANRESA
52.263 manresans i manresanes són cridats a les urnes per a les eleccions municipals
POLÍTICA
Bacardit vol portar estudiants universitaris al Centre Històric de Manresa
POLÍTICA
La CUP demana el vot per Fem Manresa
El barri de les Escodines de Manresa
Derbi intercomarcal a 2a Catalana, aquest dissabte a Esport Central
Consell Comarcal del Bages i Ajuntament de Manresa promouen assessoraments
ERC atorga els premis Maria Casajuana 2024 a Rosa Masachs i al Cor Teies
Deu centres de secundària de la Catalunya Central van participar a la 15a Olimpíada
El CETIM augmenta la col·laboració amb UManresa
L'11a edició de la Manresada aplega prop d'un miler d'alumnes
La Transéquia rep el segell B Greenly com a esdeveniment sostenible



 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]