Barris- ja es contempla dins d’ algun dels noms de regidories proposades, sofisticats tots ells, i que s’ha volgut donar més rellevància a la tasca i no tant al lloc on es desenvolupa, o que més enllà del nom, la intenció és reforçar la feina que es fa amb i per el veïnat, perquè per ells és de la màxima importància. I estan convençuts que tenen la millor de les intencions, però el que han pogut observar a primer cop d’ull és que aquest nou govern posa de manifest que no creu en la Manresa dels barris. En la feina que es genera des d’ aquest espai que ordena la ciutat administrativament en 22 indrets particulars, plens de vida, de sentiment, d’ històries viscudes, de compromís amb el barri i amb la ciutat. El que queda molt clar, és que el nou govern no ha cregut prou important visibilitzar el que s’ està treballant des dels barris.

Aquest és el primer error d’ aquest govern que neix sense la ferma voluntat de treballar de la mà de les persones que comparteixen un entorn concret amb moltes mancances, i que han decidit organitzar-se per intentar millorar-les. Qui millor que els barris i les seves associacions de veïns i veïnes per conèixer què passa en aquell entorn i fer propostes per tal de millorar la vida de les persones que hi viuen?

Ho creuen perquè Manresa és una ciutat de barris, i és clar que ha de ser una ciutat intel·ligent, que aposti per adaptar-se a la emergència climàtica i mitigar-ne els efectes més indesitjables; que aposti per una educació inclusiva, cívica, pública i integral; pel comerç just i de proximitat; per un govern obert, transparent , empàtic i que sàpiga escoltar; per desenvolupar polítiques de cooperació, però sobretot, si es vol apostar per fer una acció comunitària que vertebri i promogui l’organització dels veïns i les veïnes per a la millora del seu benestar,  però a Manresa té un nom, i es diu -barri-. El meu, el teu,… els nostres barris. Tenim barris perifèrics, històrics, petits, densos, envellits, i la majoria sinó tots, amb un sentiment de pertinença que a vegades va per davant del de la pròpia ciutat, Manresa.

Altres ciutats intermèdies del nostre entorn ho tenen clar, i Manresa com a mínim els dos darrers mandats semblava que també, malgrat els senyals no apuntaven en la millor de les direccions. Van començar oblidant els pressupostos participatius, després condemnen els consells de districte, les crítiques del món veïnal molesten, i finalment comencen el nou mandat carregant-se la regidoria que duia el nom de -Barris.