Aquest diumenge es va cloure el XIX Mundialet Intercultural de Futbol de Manresa, organitzat per l'
ONG Diapo, una cita que cada mes de juliol aplega a centenars d’aficionats al futbol que competeixen defensant els colors dels seus països d’origen. En aquesta 19ª edició han pres part 32 equips en les categories masculina, femenina i veterans, representant a 19 països. Ha estat, sens dubte, una de les millors edicions del torneig, que ha augmentat notablement el seu nivell futbolístic i l’expectació generada en tot el globus. I és que, per primera vegada, el Mundialet ha sigut retransmès en directe a través de la plataforma
Esport Central i ha estat seguit des de diferents punts de Catalunya i Espanya i de països com Bolívia, Argentina, Senegal, Marroc, Equador, Mèxic, Hondures… des d’allà on hi havien familiars dels participants en el torneig.
Després de cinc caps de setmana de competició en doble jornada dissabte i diumenge, aquest dissabte 29 de juliol es va celebrar la darrera jornada, amb la disputa de les finals en totes les categories, en un estadi del Congost ple a vessar i amb la presencia d’autoritats polítiques i esportives locals i regionals.
Els partits van arrencar a les 17h00 amb l’enfrontament pel tercer i quart lloc en la categoria de veterans, en la que Mèxic es va imposar a Hondures. Després va ser el torn de la final de veterans, en la que Paraguai va derrotar el Marroc en la tanda de penals, després d’una gran actuació del seu porter. Posteriorment la final femenina entre Argentina i Paraguai va acabar amb la victòria per a les guaranís per 3 gols a 0, sorprenent a les favorites del torneig.
A les 20h30 va arrencar l’esperada final del campionat masculí entre la potent selecció del Marroc i la grata sorpresa del torneig, Bolívia, que havia arribat a la final
eliminant contra pronòstic a dues de les seleccions favorites, Senegal i Paraguai. El partit es va decantar ràpidament amb dos gols bolivians abans del minut 20, el primer d’ells el millor gol del torneig, amb una espectacular xilena de Eric Castillo, declarat posteriorment millor jugador del Mundialet, que va aixecar la grada del Congost, plena de colors i banderes de les seleccions participants. El Marroc, que va dominar gran part del partit, va aconseguir escurçar diferencies al límit de la mitja part, amb un bon gol d'Oussama Asakiou, davanter de l'UE Sant Pau.
A la represa el partit va canviar radicalment, a partir de l’expulsió d’un jugador marroquí. La selecció de Bolívia però va decidir defensar la seva mínima renda i mirar de donar l’estocada al contraatac, cedint tota la iniciativa del joc als "Lions de l'Atlas". Marroc es va bolcar amb un home menys a la porteria boliviana i durant tota la segona part va disposar de bones ocasions per empatar però sense aconseguir batre el sempre segur Roger Riojas. Quan ja tot semblava decidit, en el minut 7 del descompte, una falta llençada per Kader Guettaf, el millor del partit, va ser rematada pel veterà davanter Tarek Salkih, empatant el partit i fent embogir completament els espectadors del Congost, en una seqüència històrica en la que inclús molts aficionats marroquins, incapaços de contenir l’eufòria, van saltar al camp a celebrar el gol amb els jugadors.
El partit se n’anava a la tanda de penals en la que va emergir la figura del porter Adil Daali, porter del Covisa Manresa durant molts anys, que va classificar el seu equip en
la seminfinal davant Xile amb dues parades de nivell mundial, i que va aturar el primer llançament dels bolivians. Els marroquins van llençar magistralment tots els seus penals i Mario, un del jugadors més destacats del conjunt andí en les eliminatòries, va enviar el seu als núvols. Com no podia ser d’una altra manera, el dorsal 16 de Marroc, Kader Guetaff, jugador del CF Solsona, va ser l’encarregat de transformar el penal definitiu per al Marroc, desfermant la bogeria dels aficionats nord africans i posant la nota final a una simfonia de remuntada que va iniciar ell mateix quan va entrar en el partit des de la banqueta amb el seu equip perdent per dos gols.
El Marroc guanyava un Mundialet que ha sigut un carrusel d’emocions per als aficionats que, malgrat la intensa calor d’aquest mes de juliol, han pogut gaudir d’una experiència que va més enllà del futbolístic, d'un torneig amistós, estiuenc, intercultural de veritat, en el qual gent de tots els països amb col·lectius amb representació al Bages i altres comarques veïnes demostren any rere any que un món globalitzat i en harmonia no és cap utopia, existeix, i el tenim aquí, a casa nostra.
L’any que ve es disputarà la vintena edició, el que diu molt de la dimensió de persones com el senegalès Mokthar Terra, pare i impulsor any rere any del Mundialet, l’argentí Luís Villa, l’equatoriana Verónica Jaramillo, el colombià Jorge Pulido, el català d’orígen congolès Pau Valedolivas i una llarga llista de col·laboradors, jugadors, entrenadors i aficionats, que el fan possible amb la seva aportació desinteressada. Tots ells una gran família, tots ells un gran exemple per a tots.
