Un Govern menys catalanista i sargit amb pedaços

Per altra banda, ha subratllat el fet que ‘el Govern de la ciutat, avui, és menys catalanista que el de l’anterior mandat’. En aquesta lògica, subratlla el fet que el Govern tripartit sorgit de la voluntat de l’actual alcalde de tenir un ‘mandat tranquil’, és un govern format per partits que no comparteixen ni model social a nivell de país ni model socio-econòmic a nivell de ciutat, almenys si es té en compte el que deia cada partit als corresponents programes electorals. Aquesta manca de confluència i lògica es farà ben evident, per exemple demà, en la celebració de l’acte institucional de la Diada a la Plaça 11 de setembre, quan el PSC, soci de govern ha desistit de participar-hi. ‘És una verdadera llàstima que aquests partits no hagin estat capaços d’acordar ni tan sols unes bases d’actuació en el tema nacional, o millor dit, que Esquerra Republicana no hagi estat capaç, un cop més, d’acostar al PSC a posicions de defensa del nostre país ’.

Crida a la participació

Finalment, Bacardit ha recordat que el país, malgrat el desànim que encara hi ha, ‘segueix tenint els mateixos reptes i amenaces dels darrers 300 anys a tots els flancs: en l’àmbit polític, econòmic, social i cultural, seguint tenint l’amenaça de la nostra desaparició’. Catalunya és una vella nació europea que només a través de la independència podrà assegurar la seva supervivència. Davant el cansament i decepció provocada per la repressió de l’Estat per sufocar el moviment democràtic que el nostre poble impulsa per assolir la plena independència, tothom té dret a baixar els braços i descansar. Però al costat de cada braç abatut, n’hem d’aixecar d’altres, alçats, que n’agafin el relleu. Perquè la situació de decadència econòmica i social que patim a Manresa, si bé es cert que es deu a males polítiques que hem fet en els darrers 30 anys, també es cert que es deu a l’espoli fiscal que tenim cada any i a les polítiques que l’estat espanyol du a terme a propòsit. Bacardit ha sentenciat: ‘qui estigui cansat i decepcionat, que descansi i qui estigui enfadat, que cerqui la manera de trobar vies d’implicació constructiva per seguir lluitant. Perquè només el poble salvarà al poble’.