Però totes les regles tenen la seva excepció. I el partit entre Spartans de Granollers i el Catalunya Central en va ser l'excepció aquest dissabte. Fins que el matx va tenir les forces més o menys igualades la superioritat en metres guanyats i temps de possessió era visitant, però ben aviat, en el minut 6, la xacra de les lesions va començar a turmentar implacable les osonecbagenques.

Totes van arribar sanes i estalvies a casa. Adolorides, però empoderades de saber que en igualtat de condicions estaven ben convençudes que el partit no s'hauria escapat. Tota la primera part el Catalunya Central la va disputar, doncs, amb 12 jugadores contra 15, i les locals només van poder anotar el seu primer assaig en el minut 26, arribant-se al descans amb un 5-0 que hauria pogut ser un empat o un Catalunya Central per davant en el marcador per poc que hi hagués hagut una mica de sort en un parell d'ocasions en què el try va estar ben a prop.

Després del descans, i en 'minoria simple' continuava havent-hi convenciment en la victòria. Fins i tot després d'un assaig local de sortida que posava el 10-0 en el 42. Però un altre abandó va propiciar que amb 11 contra 15, les Spartanes comencessin a veure més clara la línia d'anotació (assaigs en el 58 i en el 62) amb les corresponents transformacions.

Al minut 70 dues noves baixes van propiciar que l'àrbitre donés per acabat abans d'hora el partit i fer les alineacions dels pròxims partits serà una autèntica càbala per a Pere Carrillo. Perquè no tot i que no hi ha cap lesió greu, no totes les recuperacions seran tan ràpides com tothom voldria certament. Això sí, com dèiem, les jugadores, adolorides, tècnics i afició van recuperar forces al tercer temps, amb una orgullosa mescla de dolor i somriure 'totxo' de saber-se protagonistes d'un partit d'aquells que es recorden per molt de temps perquè, malgrat la derrota, "com de bé que hem aguantat, noies!".