Tot i les dificultats que es continuen succeint en forma de lesions que dificulten la confecció d'alineacions, les osonecbagenques van obtenir un meritori empat davant de les Valquíries de l'Alt Empordà. El partit va ser molt disputat i les jugadores es van deixar l'ànima i les forces tot i que moltes d'elles havien de jugar en posicions que no són les seves habituals per culpa de les baixes obligades.

A més a més, molt aviat en el partit es va sumar una nova lesió, una fortuïta, però molt dolorosa torçada de turmell de la Merion Sort que després d'anotar el primer assaig per a les del Catalunya Central en el primer minut de partit, va haver de deixar el camp cinc minuts després i es calcula que estarà entre mes i mig i dos mesos de baixa.

Amb 0-5 a favor, però sense el concurs d'una de les tresquarts més resolutives de l'equip, el partit es va igualar molt i totes les anotacions d'un equip i l'altre es van treballar molt en la lluita des del centre del terreny de joc, amb les més corpulentes de les dues primeres línies com a protagonistes de la disputa per guanyar terreny al contrari.

Les locals van empatar a cinc en el minut 11, però la jove Sub18 Carla Roca anotava en el 29 per posar l'equip novament per davant en el marcador. La transformació d'un cop de càstig contra el Cat Central va dur-nos al descans amb encara avantatge visitant de 8-10. A la segona part les locals van portar més la iniciativa, però les noies del Catalunya Central resistien amb molta valentia impedint que el partit es decidís a favor de les empordaneses i tenint opcions de victòria fins al darrer instant.

Les Valquíries van anotar assaig amb transformació en el minut 50, però una altra Sub18, Virginia Arranz, va empatar el partit només tres minuts després fent una carrera de gairebé 35 metres en la sortida d'una melé que va posar l'empat a 15 que finalment es mostraria en el marcador final.

Qualsevol dels dos equips hauria pogut desnivellar a favor seu durant la mitja hora de joc que encara quedava, però els dos equips van resistir per deixar la seva línia d'assaig sense trys rivals. Les de la Catalunya Central van poder guanyar, és clar, però també cal destacar que en un parell d'ocasions van saber evitar l'anotació local -que van poder posar fins a cinc relleus de refresc des de la banqueta- quan aquestes ja gairebé celebraven l'anotació, ben a prop de la línia de marca.