El 44% dels 11,5 milions d’euros pressupostats pel consistori solsoní per al 2024 es destinaran als serveis municipals, tal com va destacar l’alcaldessa i responsable d’Hisenda, Judit Gisbert, en una detallada exposició d’aquest punt del Ple, ahir al vespre. La part més important del pastís en aquest àmbit és per a la recollida de residus porta a porta i la neteja viària, tot i que els 4,8 milions estan força repartits entre una dotzena de serveis diferents.

950.206 euros (8,65%) es reserven per a Educació, que es desglossa entre l’Escola Municipal de Música Joan Roure (43,38%), el manteniment dels centres públics de primària (30,31%) i l’escola bressol Els Petits Gegants (26,31%). Cultura s’endú 807.107 euros (7,35% del total), amb un increment el 2024 de 17.000 euros per a festes i activitats. “Tornem a l’era del 2019”, assenyala Gisbert, per argumentar la necessitat d’augmentar la dotació d’aquesta àrea. També subratlla que una quarta part del pressupost de cultura l’absorbeix el manteniment d’equipaments.      

Pel que fa al Desenvolupament Local, es reserven 605.545 euros per a l’Agència (5,51%), la major part dels quals són per a ajuts directes a autònoms, empreses i emprenedors (36,79%) i per a la dinamització empresarial i campanyes de comerç (36%).   A l’hora de desglossar el pressupost de Drets Socials, Feminismes, Infància i Joventut, l’alcaldessa va voler remarcar que com a municipi de menys de 20.000 habitants, l’Ajuntament no té competències pròpies en aquests àmbits, sinó que estan delegades al Consell Comarcal. És per això que la bossa total de 385.956 euros servirà per a accions directes per a la ciutadania i ajuts.

760.000 euros d’ajuts

Una de les dades que es van voler posar de relleu són els 760.000 euros per a ajuts i convenis que gestionen les diferents regidories per a ciutadans, entitats culturals i esportives i empreses, i que representen el 7% del total del pastís. L’any que ve l’Ajuntament de Solsona augmenta les inversions un 53 per cent, amb un total de 810.000 euros per a tretze actuacions diferents. Aquesta planificació reflecteix, segons Judit Gisbert, la voluntat de continuar avançant en eficiència energètica i apostar decididament en la xarxa d’aigua, en tant que es considera “importantíssim treballar per fer tot el que estigui a les nostres mans per estalviar aigua i combatre la sequera”. De fet, la inversió més important, de 410.000 euros, és per a la xarxa d’aigua, seguida de la de 125.000 per a la supressió de barreres arquitectòniques, 50.000 per al pressupost participatiu i 50.000 per desenvolupar un projecte de masoveria urbana. “A les inversions desgranem aquelles inquietuds ciutadanes que recollim en les visites als barris”, explica l’alcaldessa.

“Propostes conservadores”

El grup de Junts, però, suspèn l’Ajuntament: “Tenim marge per a endeutar-nos, però no tenim capacitat d’estalvi”, va afirmar la portaveu, Núria Bonet. Per això proposen que el pla d’inversions sigui amb càrrec al romanent.  Igualment, són del parer que “no s’ha sabut aprofitar per fer inversions agosarades”, i  consideren que les propostes de l’executiu són “conservadores i una mica avorrides”. Amb tot, aquesta formació es va abstenir ahir esperant que al llarg del proper exercici se sàpiguen aprofitar al màxim els fons europeus, del govern central, de la Generalitat i la Diputació per a noves inversions.

Per contra, Treballem per Solsona dona un vot de confiança al govern municipal després de negociar la seva participació a un grup de treball per desencallar el desenvolupament del polígon industrial de Santa Llúcia, que “ha de ser una prioritat per sobre de tot”, i consensuar un paper actiu en les regidories de barri. A més, el seu portaveu, Marc Barbens, va celebrar “les inversions que no es veuen però són molt necessàries”, en la xarxa d’aigua i les barreres arquitectòniques. De totes maneres, aquesta formació també va criticar el fet que el primer pressupost del mandat no palesi “cap de les grans inversions del debat electoral”.  Així mateix, insisteix a criticar, com és habitual, el fet que no s’aprofiti el romanent per a grans inversions. “Denota una falta d’idees, d’execució o de capacitat”.

Quant a la defensa estrictament política del pressupost, el portaveu republicà, Joan Parcerisa, que va recollir el guant de recórrer al romanent al llarg del 2024, va referir-se a “uns números molt realistes”. Parcerisa va posar l’accent en “una aposta molt clara per uns serveis municipals forts, la cura i el manteniment de l’espai públic i les accions per a les persones”.   

La portaveu de la CUP, Pilar Viladrich, per la seva banda, va posar el focus sobre la importància de l’eficiència energètica, les inversions en l’estalvi d’aigua, l’aposta per l’habitatge –tant amb la inversió en la masoveria urbana com amb una partida per treballar en el pla local d’habitatge– i les inversions en el manteniment de la via pública i els equipaments.