Aquesta forma de consum no és, però, un fenomen modern, perquè la idea de reunir diverses botigues es remunta al segle XIX, és a dir, a les primeres fases de la industrialització i la urbanització.El 1828, el Mercat de Quincy a Boston es va considerar el primer intent de crear un espai centralitzat amb diverses botigues i comerços. Tot i que no se semblava gaire als centres comercials actuals, amb ell va començar una nova forma de consum. El 1899, el Grand Bazaar a Chicago va marcar un pas important en la història dels centres comercials. Aquesta estructura va introduir elements comuns amb els actuals, com la promoció d'esdeveniments, l'ús d'imatges publicitàries i la creació d'un espai social per als compradors. No obstant això, no seria fins al segle XX que els centres comercials es desenvoluparien plenament.

La dècada de 1950 va veure l'aparició dels "strip malls" als Estats Units, una sèrie de botigues alineades en una franja. Finalment, la veritable revolució va arribar amb el Southdale Center a Edina, Minnesota, el 1956. Aquest centre comercial indoor, dissenyat per l'arquitecte Victor Gruen, va ser considerat el primer veritable centre comercial modern perquè incorporava ja els passadissos coberts, les àrees de descans i els aparcaments adjacents. Des de llavors, els centres comercials han experimentat diverses transformacions per adaptar-se als canvis socials i tecnològics. Avui dia, els centres comercials no només són llocs per comprar, sinó també esdevenen espais dedicats a l'oci i la socialització. Amb zones de restauració, atraccions infantils i esdeveniments especials, busquen proporcionar una experiència completa per als visitants.