Ja es podia intuir que el Manresa-Atlético Saguntino seria un partit amb pocs gols si es tenia en compte que el Manresa és dels equips amb menys poder ofensiu i que el seu rival arribava al Congost sense els seus dos màxims golejadors, Acevedo (a marxat al Marbella)  i Néstor Querol (sancionat), que han anotat el 40% dels gols del seu equip. A mida que avançaven els minuts, la intuïció s’anava convertint en una constatació, doncs cap dels dos equips feia ni pessigolles a l’àrea rival. Tan sols un xut al pal de Guille Andrés (41’) i una rematada visitant que Òscar Pulido va salvar volant cap a la seva esquerra (83’), es van sortir sortit del guió. El Manresa ho va intentar, amb grapa i intensitat, però el seu balanç ofensiu no va anar més enllà de pilotes penjades a l’àrea, totes atrapades pel porter Salva, i xuts innocus des del balcó que no van dur perill real per a la porteria visitant. Després de quedar-se a zero en la meitat de partits (9 de 18), i de cent-vuitanta minuts seguits rodant la pilota al Congost, “Houston, tenim un problema: on son les porteries?” Després d’un ensurt, als 6 minuts, en que Òscar Pulido va evitar mals majors per a la seva porteria  sortint a peus de Pedro Torres, hauríem d’esperar fins passada la mitja hora de joc per veure el primer xut a porteria del partit. L’encarregat va ser Nil Garrido, però la pilota no va agafar ni tan sols porteria, sortint a la dreta de Salva sense que la seva porteria patís cap ensurt (32’). Poc després, una centrada-xut de Yaya l’atraparia Salva sense problemes (35’). Res més va passar sobre el verd del Congost fins que una triangulació entre Pedro Torres, Javi Sánchez i Guille Andrés va permetre que l’ex del Teruel (i botxí del Manresa al municipal de Pinilla en el Teruel 1-Manresa 0), a porta buida, estavellés la pilota a la soca del pal (41’). L’arribada de la mitja part va servir per que l’afició s’eixugués la suor freda, després de veure el xut al pal de Guille Andrés.

   Després de la represa el Manresa va donar un pas endavant en les seves prestacions ofensives, acumulant xuts des del balcó de l’àrea però cap amb verí que s’inoculés en la porteria visitant. Ni Enric Baquero, en dues ocasions (48’ i 55’), ni Pol Ballesteros (66’), Ni Nil Garrido (69’), ni Alpha Bagayoko (74’) van aconseguir armar un xut guanyador. Tampoc Carlos Gilbert va arribar a temps a la centrada enverinada de Pol Ballesteros (77’). En aquesta fase de domini manresà, l’Atlético Saguntino es mostrava pràcticament intractable en defensa, a la vegada que Òscar Pulido s’havia convertit en espectador de luxe sobre la gespa. No va ser fins al minut 79 que el porter local va haver d’intervenir per blocar, fàcil, un cop de cap d’un rival. Poc després Yaya Sidibé rematava de primeres una pilota penjada a l’àrea arran d’una falta, però la pilota sortia per sobre de la porteria (83’). Acte seguit un altre calfred, com el de l’inici de la primera part, va recórrer els cossos dels aficionats locals, quan una rematada a boca de canó, amb el cap, la treia Òscar Pulido amb una altra de les seves intervencions amb capa d’heroi (83’). En el tram final el Manresa va acumular, a banda de carències ofensives, problemes de lesions. Dani Reina, que feia onze minuts que havia entrat, abandonava el terreny de joc lesionat (81’). Poc després (88’), una altra lesió obligava Nil Garrido abandonar també el terreny de joc i deixava el seu equip amb deu jugadors, degut a que ja s’havien completat totes les substitucions. Així, en els últims sis minuts (comptant l’afegit) prou va fer el Manresa per evitar que el seu rival no furgués més en la ferida. El Manresa ha fet bona una dita que diu que “mai es guanyen dos partits seguits a casa”. Efectivament, és el que ha passat (de fet, no s’ha guanyat cap). Ara hauria de fer bona l’altra dita que diu que “no es perden mai dos partits seguits a fora”. Les visites seguides al València-Mestalla i a la Penya Deportiva son el clau roent on agafar-se.