Encara que sense atropellar el rival, sí que el Manresa va fer prou abans del descans per igualar el marcador, però sense encert. Però a la represa, quan millor jugaven els deixebles d’Aitor Maeso i més a prop semblava l’empat, arribaria la diana de Tovar, el segon gol santeularienc (59’). Malgrat la clatellada, el guió posterior va ser el mateix, amb una Manresa caminant pel camí de la possessió i del joc col·lectiu que l’acostés a la meta. Álex Pachón va obrir una escletxa de llum als 83’, però la cursa es va quedar a mig camí.    No feia gaire que rodava la pilota pel verd quan arribava el primer corner per la Penya Deportiva. Els locals treien en curt i Jon Elorza posava una pilota una mica més enllà del cor de l’àrea, on apareixia Lolo Garrido per colpejar amb el cap una pilota que es convertia en el primer gol del partit (8’). El gol duia implícit dues noticies pel Manresa, una de dolenta, el gol en sí, i una de bona, que per endavant encara quedaven vuitanta-nou minuts de joc (comptant els set que hi hauria d’afegit en les dues parts), pràcticament un partit sencer, per redreçar la situació. A partir de gol, el Manresa es va anar fent amb la pilota, va anar guanyant profunditat i es va prodigar en les seves visites pels dominis d’Edu Frias, encara que sense generar perill en excés. Una internada d’Omar Ouhdadi per la zona d’interior esquerra el va permetre ficar-se fins la cuina eivissenca, però el seu xut es va estavellar al lateral de la xarxa (19’). La resposta ràpida dels locals va ser un contracop acabaria amb una assistència de Luis Madrigal cap a Jon Elorza, que entrava per la dreta de l’atac, però el seu xut franc sortia a l’esquerra d’Òscar Pulido (20’). Només va ser un ensurt, doncs la Penya, fins el descans, ja no generaria cap perill real a l’àrea visitant.

La possessió de pilota cada minut que passava era més clar a favor del Manresa, però la ordenada defensa blanca només va permetre un parell d’ocasions pel seu rival. La primera va ser després d’una recuperació en la zona de tres quarts, un centre d’Enric Baquero i una pentinada amb el cap d’Omar Ouhdadi, en una bona posició, que no va trobar porteria (28’). Poc després Pol Ballesteros es va quedar en disposició, a boca de gol, d’establir de nou les taules al marcador, però l’arribada miraculosa de Luis Madrigal acabava amb la pilota en el que seria quart corner pels visitants (34’). Malgrat la derrota parcial, el Manresa arribava al descans amb bones sensacions. Si apuntem que a la represa, durant un bon grapat de minuts, la possessió de pilota pràcticament va ser un monopoli del Manresa, no seria gens exagerat. Tan sols un xut de Víctor Barroso, que va tocar en un defensa i es va convertir en el segon i últim corner per la Penya en tot el partit, es va sortir del guió (52’). Abans, una combinació entre Enric Baquero i Omar Ouhdadi  acabaria amb un xut d’aquest últim que Edu Frias aturaria arran de gespa, al costat de la soca del seu pal dret (51’). Després seria Alpha Bagayoko qui entraria en acció per cedir cap a Enric Baquero; el xut franc duia verí, però  un defensa enviaria a corner (55’). Tres minuts més tard Dani Reina penjava una falta lateral a l’olla; allà apareixia Omar Ouhdadi per pentinar d’esquenes a la porteria una pilota que ja era mig gol, però Edu Frias, a contrapeu, estirava el braç dret per evitar l’empat a u (58’).

 Per joc, arribades i ocasions, el gol de l’empat es mastegava, però quan millor jugava el Manresa i més evident era la seva superioritat, arribaria la segona clatellada per a la porteria d’Òscar Pulido. El pitxitxi de la passada temporada de la Penya, Salinas, que feia cinc minuts que era sobre el terreny de joc, centrava una pilota des del carril dret de l’atac que l’ex del Mallorca B Jaume Tovar convertia en el 2 a 0, després d’afusellar Òscar Pulido (59’). Segur que a més d’un aficionat manresà que seguis el partit, per qualsevol mitjà, li vindria al cap allò de “juguem com mai...” (acabeu vosaltres mateixos la frase). Malgrat tot, el Manresa no va defallir del seu intent de ficar-se de nou dins el partit. Amb tota l’artilleria blanc-i-vermella sobre el terreny de joc, després de l’entrada de Javi López, Álex Pachón i Carlos Gilbert (abans Àlex Iglesias i el debutant De la Peña ja havien trepitjat la gespa), i amb el mateix patró de joc, el Manresa empetitia el seu rival amb joc i empenta, fins que es va obrir una escletxa de llum arran del setè corner llançat sobre la porteria d’Edu Frias. Martí Soler posava la pilota  i Àlex Pachón, al pal llarg, la colava a dins, lluny de l’abast del porter local  (83’). Fins el xiulet final, el camp es va inclinar encara més cap a la porteria d’Edu Frias, el porter que va obrar el miracle als 93 minuts després que el Manresa botés l’últim corner (el vuitè) i Ivan de la Peña colpegés amb el cap una pilota que era gol o gol, però que el porter local va evitar amb una esplèndida aturada que es convertís en un empat que ningú hagués discutit. Malgrat la derrota, el camí és aquest. Ara, cal resseguir-lo i arribar fins el final, malgrat que el Badalona Futur de Ferran Costa, el pròxim rival del Manresa, hi posarà totes les pedres que pugui per seguir ferm en la seva pròpia cursa.