La història del Rugby femení a la Catalunya Central és per segon any consecutiu història de treballat èxit. Vic i Manresa, Manresa i Vic, Osona RC i Manresa RC col·laborant des de la superació d'atàviques rivalitats territorials per competir per dues temporades consecutives a la primera divisió catalana i, des d'aquest dissabte passat, també per segon curs seguit, classificades entre els quatre primers equips de la competició: amb els metropolitans Barça/Inef, Cornellà/CRUC, i el potent GEIEG.

El partit d'aquest dissabte era la culminació d'una temporada que havia estat una fatigosa cursa d'obstacles que es van haver d'anar superant des de setembre a empentes i rodolons. Amb més voluntat que possibilitats reals d'un equip de comarques. Però el 5-7 del resultat al camp de l'Spartans de Granollers va significar coronar la classificació matemàtica per a semifinals, quan falta una jornada per al final de la lliga regular.

Moltes lesions de llarga durada des de la primera jornada, han llastrat la confecció de quinzes normatius al llarg del camí per part de l'equip tècnic que formen Pere Carrillo i Andrés martín. Moltes jugadores han hagut de jugar en posicions de joc que no eren les habituals i, tot i els entrebancs, l'equip, els ha pogut anar superant sense perdre el nord. I tot va tenir el just premi a Granollers en un partit que es va fer llarg, molt travat. Que va estar empatat a zero més de tres quartes parts del temps i que les dues plantilles van disputar fins a l'extenuació, competint a l'estil del rugbi més clàssic, amb tota la força, però amb la més gran de les esportivitats.

Les locals van estar a punt en el minut 25 d'anotar el seu primer try, però es van quedar a un sospir de la fita perquè no van poder dipositar l'ovalada a terra per culpa de l'oportuna interposició dels cossos a manera de matalàs improvisat de Maria Prat i Nabia Adillon. Les osonecbagenques també es van apropar diverses vegades a la línia de marca rival, però també sense èxit. Les defenses eren numantines. Ningú no cedia.

A la segona part les locals van tornar a tenir una altra ocasió manifesta d'assaig per la banda dreta que es va quedar a centímetres de culminar, però que va fallar per ansietat i que va acabar en sanció davant el petri mur defensiu del Catalunya Central. Tot plegat fins al minut 65, en què una jugada que va sumar una dotzena de fases amb participació de la totalitat del quinze en joc del Catalunya Central es va coronar amb un assaig de la 9, Erin Yuste, que va facilitar, a més, una transformació molt centrada a Maria Prat per posar el 0-7 que desencallava l'embussada confrontació.

El Granollers no estava disposat a rendir-se. Havia estat un any molt complex també per a elles amb un roster molt curt de jugadores i també anhelaven el premi de semifinals. El seu somiat assaig arribava després d'una expulsió temporal al Catalunya Central i per la banda esquerra de l'atac. Tanmateix, va ser tan cantoner i tan al final (min.77) que l'intent de transformació posterior va fer curt i els tres minuts escassos que li quedaven al partit no van ser suficients per aigualir la festa del Catalunya Central.