L’estudi, que s’ha dut a terme a la Catalunya Central i que s’ha publicat a la prestigiosa revista Atención Primaria parteix de la premissa que la nostra salut depèn de les circumstàncies en què naixem, creixem, vivim, treballem i envellim. És el que es coneix com a determinants socials de salut (DSS), que estudis de recerca sòlids assenyalen que influeixen en un 89 % en la salut de la ciutadania.
Berta Rodoreda, infermera del CAP Santpedor i investigadora de la Unitat de Recerca i Innovació de l’ICS Catalunya Central, explica que «els DSS són condicionants i factors que no són en si cap malaltia, però els professionals sanitaris els han de tenir molt presents perquè influeixen en l’estat de salut de la persona i poden propiciar el desenvolupament d’una malaltia». Per exemple, és més probable que una persona que tingui problemes econòmics presenti insomni o ansietat. Rodoreda ha liderat un treball de recerca, iniciat el 2018 i conclòs el 2023, que ha consistit a desenvolupar i posar en pràctica una guia de registre dels determinants socials de la salut a les consultes d’atenció primària. Per fer-la, s’han definit disset determinants socials de salut i s’ha desenvolupat una eina per facilitar-ne el registre en la història digitalitzada dels pacients.
Cap a un model biopsicosocial
L’estudi ha avaluat la utilitat de la Guia de registre de DSS en la història clínica digital i demostra que és una eina útil en el flux de treball diari dels professionals sanitaris d’atenció primària, ja que potencia el registre dels determinants socials i afavoreix un model biopsicosocial que té en compte els condicionants socials i de context familiar de la persona a l’hora de fer-ne l’adequació terapèutica. L’ús de la guia també té beneficis per a la ciutadania perquè permet reduir la prescripció farmacològica i complementar-la amb els actius socials i de salut que ofereix la comunitat.
Segons la investigadora, la guia «és una eina molt necessària i valuosa per poder identificar les necessitats de les persones que es visiten i afavorir-ne una atenció integral i holística, la qual complementa la valoració clínica amb la valoració social, tan necessària per poder donar resposta a la persona que ve al CAP».
Els determinants més incidents
Els principals determinants que van ser més registrats en l’avaluació de l’estudi van ser la soledat no volguda i la dificultat econòmica per arribar a final de mes, els quals responen precisament als DSS més incidents i prevalents en la societat actual desenvolupada, segons l’Organització Mundial de la Salut, que fins i tot els descriu com «la pandèmia del segle xxi». La recerca de l’ICS Catalunya Central també respon al Pla d’acció d’atenció primària i comunitària del Ministeri de Sanitat, en el qual es recomana incloure els condicionants socials en la història de salut digital. L’estudi s’ha portat a terme des del Grup de treball de determinants socials de la salut de l’ICS Catalunya Central està format per quinze professionals de diversos equips d’atenció primària de la Catalunya Central: Berta Rodoreda (infermera EAP Santpedor), Lucía Jurado (treballadora social EAP Roda de Ter), Gemma Mas (infermera EAP Santa Eugènia de Berga), Laia Musarra (infermera EAP Sant Quirze de Besora), Aida Orrit (infermera EAP Berga), Núria Solanas (infermera EAP Cardona), Teresa Pampalona (treballadora social EAP Cardona), Jaume Sanahuja (metge EAP Plaça Catalunya), Eva Torra (treballadora social EAP Sant Vicenç de Castellet), Míriam Pla (metgessa EAP Sant Vicenç de Castellet), Ester Vila (infermera EAP Sallent), Montserrat Vilarrubias (metgessa EAP Anoia Rural), Laura Clarisó (treballadora social EAP Calaf), Laura Manuel (treballadora social EAP Piera) i Carme Rodríguez (infermera EAP Santa Margarida de Montbui).
