La Diputació de Barcelona va lliurar al Consell Comarcal del Bages un estudi de la disponibilitat dels recursos hídrics de la comarca per abastament d'aigua potable a la població, tenint en compte l'actual situació de sequera i els efectes del canvi climàtic i fent una avaluació preliminar de les mesures d'adaptació i alternatives d'abastament a nivell supramunicipal.

L'estudi analitza la situació a cadascun dels municipis amb una descripció general de la seva xarxa d'abastament i presenta les dades de referència de l'any 2022 (volums captats, subministrats, dotacions, usos, rendiments, etc.). També inclou una breu contextualització hidrogeològica i les seves captacions subterrànies. En base a les dades recollides, es caracteritza l'estat del municipi en termes d'abastament amb el símil d'un semàfor (color verd, taronja i vermell) i es plantegen propostes d'actuacions a curt o mig-llarg termini.

En aquesta actuacions hi destaca la repetició en molts municipis de propostes com realitzar estudis de captacions, redacció de Plans Directors, construcció de noves captacions, estudiar mesures d'eficiència hídrica en el sector industrial, millores de rendiment en la xarxa, i estudiar possibles connexions entre xarxes d'abastament existents.

Segons aquest estudi, al 2022 un 20% de l'aigua disponible a la comarca va ser subterrània i un 80% superficial. En l'escenari del 2040 i tenint en compte el canvi climàtic i les dades analitzades, el balanç entre els volums d'aigua captats i la demanda "continuarà sent positiu i amb  molt de marge", tot i que "hi haurà municipis que necessitaran incrementar els seus recursos", en contrast amb altres que "tenen concessions molt per damunt dels seus consums actuals i futurs estimats".

L'estudi destaca el fet que en molts municipis el balanç hídric és positiu a nivell anual però negatiu a nivell diari. Això significa que les concessions anuals són suficients, però "seria necessari incrementar la concessió màxima diària per fer front a les demandes punta". Aprofitant la gran quantitat de dades de tota la comarca aconseguides en aquest estudi, aquestes s'han digitalitzat i en breu s'incorporaran a la plataforma del SITAC (Sistema d'informació Territorial d'Acció Climàtica).