Manresa farà honor, a partir de dissabte, al mític vehicle PTV que tindrà una rotonda pròpia. La Rotonda del PTV estarà situada a l’encreuament entre e l carrer Viladordis i l’avinguda dels Països Catalans, tal i com va aprovar el Ple de l’Ajuntament el passat 16 de maig, per unanimitat de tots els grups. L’espai comptarà també amb una reproducció del cotxe, que ha estat cedida a la ciutat per Ausa, amb la col·laboració del Clàssic Motor Club del Bages, que són els promotors d’aquesta iniciativa.
La inauguració de la instal·lació de la figura a la rotonda es farà dissabte, a les 11 del matí, en un acte en què hi intervindran Antoni Tachó Figuerola, president del Clàssic Motor Club del Bages, i Manuel Perramon Ferran, president del consell d’administració d’Ausa. Tots dos formen part de les famílies que van crear el PTV. A l’acte també hi participaran l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i la regidora de Cultura, Tània Infante Martínez, juntament amb altres membres de la corporació municipal, i s’hi preveu la presència de representants del teixit social i econòmic de la ciutat i la comarca. En l’acte també hi haurà una trobada de vehicles PTV, que abans hauran arribat el comitiva des del del local del Clàssic Motor Club del Bages, al polígon d e Bufalvent, i durant l’acte quedaran exposats a l’avinguda dels Països Catalans.
Un petit vehicle emblemàtic de la postguerra
La figura que s’instal·larà a la rotonda és una rèplica a escala real d’un cotxe PTV en tres dimensions fabricada en fibra de vidre, acabada en gelcoat i pintada en color bronze, instal·lada sobre una base de formigó. El PTV (sigles de Perramon, Tachó i Vila, els cognoms dels seus creadors) és un petit cotxe utilitari que simbolitza l’empenta i el valor del teixit industrial i els productes propis del territori. En aquest cas és un vehicle fet i ideat a Manresa entre els anys 1956 i 1963, una època encara molt marcada per les postguerres, especialment en el cas català a la postguerra civil espanyola, que va deixar el país a la misèria durant tota la dècada dels anys 40 i bona part dels 50. Enmig d’aquesta precarietat, l’enginy dels manresans va permetre’ls construir i dissenyar el PTV amb c omponents locals, en un moment amb greus dificultats per accedir als mercats internacionals i aconseguir matèries primeres i components per la fabricació d’automòbils.
En aquest context, a nivell de Catalunya i també de l’estat espanyol van arribar a sorgir més d’un centenar de fabricants de petits cotxes o microcotxes. D’aquestes iniciatives, només quatre, entre elles el PTV, van aconseguir fabricar-ne més de 1.000 unitats. A més, d’entre aquests quatre models, el PTV va ser l’únic que no va haver de pagar cap tipus de llicència, ja que tota la tecnologia emprada era pròpia. Totes les marques i models d’aquests microcotxes, que van suposar un primer pas en facilitar l’accés a l’automòbil de gran part de la societat, van desaparèixer amb l’aparició del SEAT 600. Tot i això, la fàbrica del PTV és l’única que va perviure, encara que reconvertida en la producció de màquines i equips per a la manipulació, elevaci&oacu te; i el transport de càrregues en tot tipus de terrenys.
Així, el PTV s’ha convertit en un vehicle mític i fins i tot de culte per als col·leccionistes, que l’ha portat a diferents indrets el món. Actualment hi ha PTVs registrats a França, Alemanya, Andorra, Portugal, Holanda, Bèlgica, Estats Units (USA), a més d’una destacable xifra de vehicles repartits per tota la geografia catalana i espanyola. Tot això fa que el PTV ocupi un paper en la història de l’automoció, gaudint d’un cert prestigi internacional.
A més, el PTV va ser l’inspirador de la Trobada Internacional de Microcotxes, que durant anys ha portat també el nom de la ciutat de Manresa a les seus dels principals clubs i col·leccionistes d’aquest tipus de vehicles d’arreu del món, fent participar a Manresa afeccionats vinguts de França i altres indrets.
La reproducció del PTV que s’instal·larà a la rotonda ha estat cedida pels promotors de la iniciativa. Va ser de forma paral·lela a la cessió de l’escultura, que els mateixos impulsors, amb l’adhesió de diverses entitats i institucions vinculades al sector empresarial i de l’automòbil i cotxes antics, van proposar que es donés el nom del vehicle a un espai de la ciutat. Les adhesions presentades eren les de la Federació Catalana de Vehicles Històrics, Federación Española de Vehículos Antiguos, Federació Catalana d’Automobilisme, Montepio de Conductors, Col·lecció d’Automòbils de Salvador Claret – MNACTEC, Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya, PIMEC Catalunya Central, Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central, Gremi de Tallers de Reparació d’Automòbils de Barcelona, Associació d’Empresaris Bufalvent, Trullols, Dolors i Pont Nou de Manresa, Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa (UBIC). L’escaneig del cotxe i la seva reproducció ha suposat una inversió d’uns 28.500 euros que ha estat finançada per Ausa, mentre que la construcció de l’ancoratge i el suport de l’element escultòric ha tingut un cost de 3.000 euros que ha assumit l’Ajuntament de Manresa.
