La inauguració de la nova rotonda i l'escultura es va fer amb un acte on i varen intervenir Antoni Tachó Figuerola, president del Clàssic Motor Club del Bages, i Manuel Perramon Ferran, president del consell d'administració d'Ausa, també i varen participar l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i la regidora de Cultura, Tània Infante Martínez, juntament amb altres membres de la corporació municipal i del teixit social i econòmic de la ciutat i la comarca. A l'acte també hi va haver una trobada de vehicles PTV i els vehicles varen quedar exposats a l'avinguda dels Països Catalans.

Un petit vehicle emblemàtic de la postguerra

La figura és una rèplica a escala real d’un cotxe PTV en tres dimensions fabricada en fibra de vidre, acabada en gelcoat i pintada en color bronze, instal·lada sobre una base de formigó. El PTV (sigles de Perramon, Tachó i Vila, els cognoms dels seus creadors) és un petit cotxe utilitari que simbolitza l’empenta i el valor del teixit industrial i els productes propis del territori. En aquest cas és un vehicle fet i ideat a Manresa entre els anys 1956 i 1963, una època encara molt marcada per les postguerres, especialment en el cas català a la postguerra civil espanyola, que va deixar el país a la misèria durant tota la dècada dels anys 40 i bona part dels 50. Enmig d’aquesta precarietat, l’enginy  dels manresans va permetre’ls construir i dissenyar el PTV amb c omponents locals, en un moment amb greus dificultats per accedir als mercats internacionals i aconseguir matèries primeres i components per la fabricació d’automòbils.

En aquest context, a nivell de Catalunya i també de l’estat espanyol van arribar a sorgir més d’un centenar de fabricants de petits cotxes o microcotxes. D’aquestes iniciatives, només quatre, entre elles el PTV,  van aconseguir fabricar-ne més de 1.000 unitats. A més, d’entre aquests quatre models, el PTV va ser l’únic que no va haver de pagar cap tipus de llicència, ja que tota la tecnologia emprada era pròpia. Totes les marques i models d’aquests microcotxes, que van suposar un primer pas en facilitar l’accés a l’automòbil de gran part de la societat, van desaparèixer amb l’aparició del SEAT 600. Tot i això, la fàbrica del PTV és l’única que va perviure, encara que reconvertida en la producció de màquines i equips per a la manipulació, elevaci&oacu te; i el transport de càrregues en tot tipus de terrenys.

Així, el PTV s’ha convertit en un vehicle mític i fins i tot de culte per als col·leccionistes, que l’ha portat a diferents indrets el món. Actualment hi ha PTVs registrats a França, Alemanya, Andorra, Portugal, Holanda, Bèlgica, Estats Units (USA), a més d’una destacable xifra de vehicles repartits per tota la geografia catalana i espanyola. Tot això fa que el PTV ocupi un paper en la història de l’automoció, gaudint d’un cert prestigi internacional. A més, el PTV va ser l’inspirador de la Trobada Internacional de Microcotxes, que durant anys ha portat també el nom de la ciutat de Manresa a les seus dels principals clubs i col·leccionistes d’aquest tipus de vehicles d’arreu del món, fent participar a Manresa afeccionats vinguts de França i altres indrets.