Aquesta tardor, Manresa ha acollit dues importants mostres - PIONERES i PRESIDÈNCIES- que testimonien la prolífica activitat creativa de desenes d’artistes bagencs i forans de la passada centúria. Una nodrida selecció d’obres de dones artistes i membres del Cercle Artístic que no solament manifesten l’expressió d’una idea o inquietud creativa, sinó també ens revelen una concepció d’art entesa com el domini d’un ofici i d’una disciplina artística.

L’històric establiment Las Vegas que, amb l’anterior nom de Granja Costa havia estat un important cenacle de tertúlies artístiques i un dels primers espais expositius de la ciutat en els temps de la Segona República, ha inaugurat una mostra que homenatja alguns dels pintors que més van reeixir i influir en l’art manresà del segle XX. Una exposició que reuneix una selecció d’olis, dibuixos i aquarel·les que exhibeixen el mestratge de quatre grans mestres de l’art pictòric que van deixar una profunda petjada a la comarca: els manresans Mestres Cabanes i Estanislau Vilajosana, el santfruitosenc Alfred Figueras i el catalano-argentí Josep Serrasanta.

L’exposició provinent d’una col·lecció barcelonina podrà visitar-se fins a finals d’any

JOSEP MESTRES CABANES (Manresa, 1898 – Barcelona, 1990) fou un pintor i reconegut escenògraf. Va exercir com a catedràtic de Perspectiva a l'escola Superior Sant Jordi a Barcelona i va treballar com a escenògraf al taller del Gran Teatre del Liceu (1941.-1956), on es convertí en l'últim gran escenògraf clàssic. També va reeixir com a paisatgista i, al llarg de la seva vida, va exposar en reiterades ocasions a Manresa, ciutat que li concedí la Medalla d’Or l'any 1989.

ALFRED FIGUERAS SANMARTÍ (Sant Fruitós de Bages, 1898 – Barcelona, 1980) va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis (Llotja) de Barcelona, a París i, posteriorment, es va traslladar a Alger. Amb l’arribada de la Segona República, va tornar a Catalunya i va establir-se a Sant Fruitós de Bages, moment en el qual va iniciar una estreta relació amb l’incipient nucli d’artistes manresans. Posteriorment, va traslladar-se a Barcelona, des d’on va alternar estances a Mallorca, Evissa, París, Provenza, Argèlia i Sant Fruitós de Bages.

ESTANISLAU VILAJOSANA GUILÀ (Manresa 1913- 1991) va ser un destacat pintor paisatgista manresà. Va formar-se a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, a l’escola Massana (Barcelona) i amb importants mestres com Evarist Basiana Francesc Labarta, Joan Vila-Puig i en Josep Ventosa. Fou un dels fundadors del Cercle Artístic de Manresa (1936) i del Gremi de Sant Lluc (1946). Va dirigir l’acadèmia Vilajosana, que va esdevenir un nucli formatiu cabdal per a les noves generacions de pintors manresans. Al llarg de la seva carrera, va celebrar nombroses exposicions arreu del país.

JOSEP SERRASANTA (Buenos Aires, Argentina, 1916 - Valldoreix, 1998). Fill de pares catalans, va néixer a Buenos Aires però va viure des de l’infantesa a Catalunya, on despuntà ja de jove com un excepcional pintor paisatgista. Les seves temàtiques rurals destaquen per l’ús enèrgic i valent de la pinzellada, tanmateix també cultivà amb gran èxit les natures mortes, així com la pintura mural en diverses esglésies del país. A Manresa va exposar en reiterades ocasions, essent la seva obra molt ben valorada i cotitzada.