L’Ajuntament de Manresa ha tancat l’exercici 2024 amb resultat pressupostari de 7,3 milions d’euros (diferència entre ingressos i de speses). Pel que fa al superàvit per disposar, és de 7 milions d’euros, una xifra que és 3,5 milions superior a la del curs passat, a causa principalment dels majors ingressos que s’han rebut de l’Estat pel que fa a la participació de tributs (+4,3 milions) i de les subvencions rebudes de la Diputació de Barcelona (+1 milió).
El resultat de l’exercici 2024 s’ha fet públic en una presentació que ha estat encapçalada per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i el regidor d’Hisenda, Pere Massegú Bruguera. Ambdós han remarcat que l’any s’ha tancat amb unes finances sanejades, un resultat i un romanent de tresoreria positius, un coeficient d’endeutament baix i una mitjana anual de pagament a proveïdors de 36,18 dies (1,48 dies menys que el 2023), un termini per sota de l’exigit legalment.
Tot plegat, han assegurat, ha estat fruit d’una gestió “responsable” de les finances municipals, que permet a l’Ajuntament de Manresa “tenir una posició financera sòlida per poder afrontar els projectes de govern i per reforçar partides de despeses ordinàries", ha explicat el regidor Massegú. Per la seva banda, l’alcalde Aloy ha subratllat el fet que s’ha aconseguit continuar rebaixant l’endeutament malgrat estar “en el període d’inversions més gran a la ciutat, amb moltíssims projectes en marxa” com el polígon del Pont Nou, el Guimerà, l’Anònima o la Fàbrica Nova, la majoria de les quals han rebut finançament d’altres administracions. En aquest sentit, ha assegurat que “no estem comprometent les finances municipals perquè hem anat a buscar molts diners a fora”.
De fet, tal com s’ha subratllat, l’endeutament global es manté per sota dels 50 milions i s’ha aconseguit retallar el percentatge fins al 50,46% (en el cas de l’endeutament de Ajuntament) i fins al 47,57% en el cas de l’endeutament consolidat, que és el que inclou els ens vinculats. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Manresa se situa molt per sota del topall legal del 75% fixat per sobre del qual és necessària l’autorització de la Generalitat.
Limitació per part de l’Estat
Una de les principals novetats respecte del tancament anterior és el retorn de les regles d’estabilitat pressupostària de l’Estat, que des que va esclatar la Covid havien estat suspeses i que havien permès als ajuntaments destinar el seu superàvit a les necessitats municipals. Ara, amb l’aixecament de la suspensió, els ajuntaments es veuran obligats a destinar una part del romanent a eixugar deute. L’alcalde Aloy ha recordat que aquesta llei orgànica, que és del 2012, es va fer en uns moments de màxim endeutament dels ajuntaments, amb percentatges del 100% i del 125%, i que ara resulta injusta per aquells ajuntaments que, com Manresa, han fet una bona gestió econòmica i tenen les finances sanejades i un endeutament molt baix (en el cas de Manresa, 25 punts per sota del límit que marca l’Estat). En aquest sentit, ha demanat a l’Estat que “flexibilitzi la regla al màxim perquè els ajuntaments puguem destinar els superàvits a les necessitats que té la ciutat” i ha tornat a reivindicar un “finançament just” per als ens municipals.
