La taula Ouija, coneguda arreu pel seu suposat poder de connectar amb el més enllà, no només té una història envoltada de misteri i espiritualitat, sinó també de negocis i drets legals. Tot i que avui dia sovint es veu com un simple joc de taula, la Ouija té una patent registrada que n’explica l’origen comercial. L’any 1890, Elijah Bond, inventor de Maryland, va desenvolupar un dispositiu que, segons deia, permetia comunicar-se amb els esperits a través d’un sistema de lletres, números i una planxeta que es desplaçava misteriosament sobre el tauler.

La patent per la taula Ouija va ser registrada el 28 de maig de 1890 i aprovada com a Patent número 446,054 el 10 de febrer de 1891. La va presentar Elijah Bond, i va ser publicada sota el nom de “Toy or Game” (joguina o joc), i així va ser durant totes les seves versions posteriors, lluny de l'utilitat espiritista, doncs a més, no hi ha cap evidència científica que demostri la seva connexió amb els difunts. Al dibuix tècnic de la patent, s’hi pot veure clarament un tauler amb les paraules “Yes” (Sí), “No” (No), l’alfabet, els números del 0 al 9 i la paraula “Goodbye” (AdAdeu característiques que avui dia encara identifiquen la Ouija.

Un cop patentada, la taula Ouija va ser produïda i venuda per Kennard Novelty Company, la qual més tard es convertiria en William Fuld Company, després que William Fuld —empleat de l’empresa original— prengués el control del negoci. La taula es va convertir ràpidament en un èxit comercial, convertint la Ouija en un fenomen de masses durant el segle XX, venent-la com una joguina "misteriosa" però popular entre adults i adolescents. Irònicament, Fuld va morir el 1927 en caure d’un terrat... d’una fàbrica que ell mateix havia dit que l’esperit de la Ouija li havia indicat construir. Més endavant, Parker Brothers, i després Hasbro, es van fer amb els drets de la Ouija, i actualment la comercialitzen com un joc de taula clàssic.