|
| La deselitització de la poesia al dietari personal de Gerard d'Haro |
| La poètica en mans d'un jove escèptic i/o nihilista, depenent de com es llevi. El poètic d'Haro intentant no passar per l'aro. Un dietari per viure'l i no per llegir-lo.
|
 |
| Portada del Dietari personal. Foto: Jordi Preñanosa |
|
| CULTURA / Redacció/Jordi Preñanosa |
| 24/04/2025 16:49 |
 |
|
|
|
Com se't va acudir fer el llibre?
Portava dos anys escrivint per a mi, i va arribar un dia que tothom m'anava dient: «Gerard, has de fer quelcom amb això»
I em vaig anar creixent i creixent, i jo que sempre em llanço a la piscina (no com els guiris fent balconing) vaig acabar fent això...
També per tenir un recull en paper de tot allò que havia anat escrivint.
Quant de temps i has dedicat per treballar en la creació?
Per la creació dels poemes dos anys, però no estan pensats per ser llibre, sinó per ser lliures.
En l'edició, el maquetat, l'anar perseguint als colaboradors, un mig any.
Per la celebració, el que em queda de vida.
T'han ajudat a fer el llibre, quanta gent han participat?
Aquest poemari era per a mi, i com tot el que faig per a jo ho faig HQ, doncs li vaig posar tot l'amor i els recursos que tenia.
Així doncs es van anar afegint a dalt del vaixell diverses persones:
El Martí Subirana, un company de classe me l'ha il·lustrat, amb una fina delicadesa.
El Gerard Daura es va atrevir a passar la meva lletra a tipografia d'ordinador.
La Mar Pujol em va deixar entrar dins el seu rebost i en un pròleg va exprimir tot l'all.
El Natxo Tarrés, va veure el ritme i en vam fer poemes musicats.
El Ferran Espinoza, mon germà, el podeu trobar al polipoema.
I per últim a tothom que ha anat llegint maquetes i m'ha anat fent retorn. Principalment a l'Oliver, que em qüestiona cada passa que faig. De fet ell és la única cita que hi ha al llibre, just al tancament.
Fes cinc cèntims del que podem trobar i quantes pàgines hi ha?
En aquest llibre podeu trobar-me a mi, i podeu trobar-vos a vosaltres.
És un crit a la deselitització de la poesia, un sagal que escriu sense saber-ne ni tenir referències. El dia que em van dir que el poema de «plou amunt» és ple d'anàfores vaig pensar, collons, el que faig té noms i tot.
Podeu trobar una vida poetitzada. El llibre té unes 124 pàgines, plenes d'il·lustracions i poesia.
Esperes vendre tots els llibres, quants n'has venut ja?
No espero vendre els llibres, espero intercanviar-los per altres llibres, o per altres formes d'art.
Si algú me'ls vol comprar ja és problema seu.
No sé quants n'he venut, però n'he intercanviat uns 5.
Com et vas aficionar a la poesia?
Gràcies al tocats de lletra, que arrel de l'INSpira't em va arribar que es feia un "poetry slam", al qual em van dir que podia anar a escoltar, i jo, que m'apunto a un bombardeig, m'hi vaig apuntar. Al final, el vaig acabar guanyant amb els primers poemes del llibre. (a part de «Deliri guiri»).
Amb això em vaig engrescar a seguir plasmant la vida en grafismes.
I per últim tens pensat fer alguna segona edició o algun altre projecte?
De moment no tinc pensat res més, emperò, estic muntant una mena de viatge poètic amb uns amics músics que em fa molta il·lusió. A part d'això estic preparant diverses presentacions per aquest llibre, de moment, que pugui avançar, en tinc una el 8 de maig a la murmuri. |
|
|
|
Lluís Llach | 05-05-2025 | 12:33
|
|
Està molt bé això d'escriure poemes, ho trobo molt bonic, però no entenc això del balconing
|
|
| |
| Tots els comentaris |
|
|
