És l’any que va morir Franco, quan a la ciutat convivien les esperances amb la repressió. A la portada, un grup d’aquelles manresanes i manresans que van haver de passar per la comissaria o la comandància, i que dissabte passat, coincidint amb la inauguració de l’exposició L’Assemblea Democràtica del Bages, es van deixar retratar al vestíbul del nou Museu del Barroc (fotos adjuntes). Tothom qui té més de cinquanta anys recorda que el 20 de novembre de 1975 va morir el dictador Francisco Franco Bahamonde, caudillo de España por la gracia de Dios. Omnipresent durant quatre dècades, el Generalísimo havia accedit al poder des d’un cop d’estat militar per dirigir els destins d’Espanya. Però aquella tardor es moria després d’una llarga agonia difosa detalladament a tots els mitjans. És clar que 1975 va ser també un temps carregat d’expectatives que a Manresa es vivien intensament. I això malgrat la repressió contra qualsevol mena de dissidència, considerada sempre il·legal i subversiva, o els efectes d’una creixent crisi econòmica.