En l’aspecte de les temperatures ja us comentava que, l’estiu meteorològic (juny-juliol-agost) estava entre els 3 més càlids de la història instrumental del nostre país. En algunes estacions, fins i tot el primer. Això per sobre dels 2003 i 2022 que són el que estius que comparteixen podi amb l’acabat fa pocs dies. Ara, resum de les precipitacions de la mà de la nota de premsa del Servei Meteorològic de Catalunya però no de tot l’estiu (encara per afinar l’agost) sinó del juliol. Un mes, pel que fa a la pluja, les tempestes i algunes pedregades, històric.

En el conjunt de Catalunya, el juliol de 2025 va ser un dels més plujosos dels últims 100 anys, comparable als de 1977, 1960 i 1943, i només superat clarament pel de 1932. Les acumulacions de pluja han multiplicat per 2, 3 o fins i tot 4 l’escassa mitjana climàtica del mes de juliol a gran part del país. Tot i això, la naturalesa irregular de la pluja d’estiu fa que aquest rècord de conjunt no es traslladi necessàriament a la majoria d’estacions de forma individual.

És a dir, hi ha grans diferències entre estacions situades a poca distància fruit del tipus de precipitacions que van de tipus tempestuós, local i irregular. Respecte a l’any 1932 aquesta efemèride és de les més potents perquè es puguin superar amb facilitat. L’entrada freda, productora de grans pluges i tempestes, va provocar nevades en ple mes estiuen a tot el Pirineu i punts dels Ports per sobre dels 1.000 metres.

Els principals episodis de pluja van concentrar-se en poques jornades, però van ser suficients per superar àmpliament la mitjana mensual a molts indrets:
El 5 i 6 de juliol la pluja va ser especialment intensa a punts del nord-est, destacant els 123,2 mm del dia 5 a Anglès (la Selva).
El 12 de juliol, el pas d'una petita DANA va provocar la formació de tempestes excepcionalment extenses i intenses, amb acumulacions de pluja fins i tot superiors als 100 mm en alguns punts del prelitoral.
Del 23 al 24 la pluja va ser novament extensa i va superar els 50 mm a sectors de la Catalunya Central i el dia 25 una tempesta acompanyada de pedra i ventades fortes va deixar fins a 55,7 mm a Teià (el Maresme).

Això sí, el Pirineu occidental ha estat una de les poques excepcions, amb un juliol sec o clarament per sota del que seria habitual. Tot i la irregularitat típica de la pluja d’estiu, l’impacte d’aquests episodis ha estat prou generalitzat per a considerar juliol com un mes extremament plujós en el conjunt del territori, especialment a punts de la Catalunya Central i del prelitoral, on ha estat el juliol més plujós registrat amb dades des de 1950.