Segons el portaveu del GM Nacionalista, Sergi Perramon, “no és just que els joves i famílies que fa anys que viuen i contribueixen a la ciutat quedin relegats en l’accés a l’habitatge públic en benefici de persones que no tenen cap vinculació amb Manresa. L’arrelament és un criteri de justícia i de cohesió social que cal defensar”.
Un desequilibri que pot penalitzar la ciutadania manresana
Actualment, la política d’habitatge de la Generalitat estableix com a únic criteri socioeconòmic la renda disponible. Aquesta orientació pot provocar que persones procedents de zones més saturades, especialment l’Àrea Metropolitana de Barcelona, accedeixin prioritàriament a les noves promocions de ciutats com Manresa. Això genera un desequilibri: mentre Manresa ha d’assumir una pressió residencial creixent amb menys recursos i serveis que l’AMB, joves i famílies ja arrelades a la ciutat poden veure’s expulsats del mercat local d’habitatge. Perramon ha advertit que “aquest model posa en risc la continuïtat de molts manresans a la seva ciutat. No podem acceptar que la manca d’habitatge assequible expulsi la nostra gent, mentre s’atorguen pisos públics a persones sense cap mena de vincle amb la ciutat”. El portaveu nacionalista també ha assenyalat que “la política d’habitatge ha de servir per consolidar comunitats, no per fragmentar-les. Si els veïns de Manresa que hi han arrelat no poden accedir a habitatge, la ciutat perd capital humà i cohesió”.
Empadronament com a mesura objectiva
La moció proposa establir un mínim de 10 anys d’empadronament a Manresa -de manera contínua o acumulativa- com a criteri objectiu per acreditar la vinculació estable amb el municipi i prioritzar l’accés a habitatge públic de lloguer. Aquest criteri no només reforçaria la continuïtat emocional i la integració dels veïns de Manresa, sinó que també consolidaria la ciutat com a espai de cohesió i assimilació de la llengua i la cultura catalanes. Com destaca el portaveu nacionalista: “defensar l’arrelament és defensar també la identitat i la cohesió de Manresa. És una aposta per una ciutat amb vincles forts, amb ciutadans compromesos i amb un futur compartit”. Perramon ha conclòs que “no es tracta només d’habitatge: és un compromís amb la justícia social, amb el català i amb els valors que han fet de Manresa una ciutat viva i cohesionada. Si no blindem l’arrelament, acabarem debilitant el nostre propi projecte de ciutat”.
Acords proposats
El Grup Municipal Nacionalista proposarà al Ple: ● Instar els grups polítics del Parlament de Catalunya a promoure les modificacions legislatives necessàries perquè l’arrelament sigui criteri prioritari d’accés a l’habitatge públic. ● Sol·licitar al Govern de la Generalitat que, mentre no es faci la reforma legal, adopti mecanismes extraordinaris per incloure l’arrelament en l’adjudicació de les 50.000 noves unitats d’habitatge públic anunciades. ● Traslladar aquests acords als grups parlamentaris i al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Perramon ha remarcat que “Manresa no pot quedar relegada a ser el pati del darrere de l’Àrea Metropolitana. Hem de garantir que els manresans que han crescut, viscut i contribuït a la ciutat tinguin prioritat per continuar-hi vivint”.
