La Fira Mediterrània de Manresa clou  la seva 28a edició amb Immaterial, l’espectacle de la Cia. Voël que ret homenatge als béns culturals immaterials del país —els castellers, la pedra seca, el toc de campanes i les falles del Pirineu— a través d’una mirada contemporània i del llenguatge del circ. Atenent a les xifres, enguany s’han presentat fins a 78 propostes emmarcades en la programació oficial -73% amb caràcter d’estrena-, fet que suposa la participació de 969 artistes. L’ocupació mitjana dels espais de pagament s’ha enfilat fins al 88%, i 25 sessions han exhaurit les entrades (segons dades de dissabte 11 d’octubre al vespre). En l’àmbit professional, hi han participat 1.234 professionals acreditats, rècord històric del mercat manresà que mostra l’interès de la Fira com a punt de trobada de referència per al sector.

Una Fira creativa que celebra cinc anys de l’Obrador d’arrel

Aquest 2025, la Fira celebra el cinquè aniversari d’aquest programa, una fita que permet fer balanç i constatar la solidesa del projecte. Des que Jordi Fosas va assumir la direcció artística el 2019, Fira Mediterrània s’ha definit com el mercat estratègic de les arts d’arrel, les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu. Precisament, per generar aquest mercat i impulsar aquest sector, a partir del 2020 s’ha desplegat l’Obrador d’arrel, una eina per teixir i per impulsar aquestes arts d’arrel facilitant el risc i generant discurs per obrir circuit. Un programa impulsat conjuntament per la Direcció de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Fira.

A nivell musical, en són bons exemples algunes de les propostes nascudes de l’Obrador i que s’han presentat durant aquesta edició: des de l’espectacle inaugural PA, de la menorquina Anna Ferrer, o l’estrena de Descasada, de Magalí Sare, a les actuacions dels grups emergents, com els joves duets Terrae, amb el seu homenatge a les Terres de l’Ebre, i L’arannà, amb la seva mirada de present al cant redoblat de les Illes Pitiüses; o propostes com Filomena, amb el seu repertori de cançó tradicional per a públic familiar.

En les arts escèniques, en són bons exemples des de la consolidació del treball del neocuplet de Glòria Ribera o de l’Esbart Manresà amb Mil primaveres, a les actuacions dels grups emergents, com la jove companyia de teatre familiar Cinc Cèntims, amb l’estrena del seu Mular (o la gran captura), o el ballarí Xavier Gumà que ha presentat la seva fusió de dansa d’arrel i danses urbanes, i la presentació d’Horabaixa, primer treball de la nova companyia Radicel·la, amb dos projectes sortits del treball professionalitzador fet des del Programa d’impuls a la dansa d’arrel.

Les xifres avalen la clara aposta per la creativitat: més d’un terç de la programació oficial (el 35%) són espectacles que s’han fet realitat gràcies al suport de l’Obrador d’arrel, ja sigui a partir del Programa de suport a la creació i producció o dels Programes d’impuls (el més veterà de dansa, i el recent de música). En concret, han estat 22 del Programa de suport a la creació i a la producció, que inclou 3 propostes del Programa d’impuls a la música i 4 del Programa d’impuls a la dansa, 5 propostes més específiques del Programa de dansa i 1 del Programa de música. L’alt percentatge d’estrenes, un 73%, també confirma la tendència d’aquesta Fira creativa. Algunes de les quals, tan destacades com l’estrena absoluta de cru+es, la darrera proposta conjunta de Raül Refree i Niño de Elche, i l’estrena a Catalunya de la darrera proposta de la ballarina i coreògrafa Sol Picó, La Cordero i el seu exèrcit. La bona acollida de les noves propostes es fa palesa amb la xifra d’estrenes que han exhaurit entrades de pagament, com La Venidera, Anna Ferrer, L’arannà, Alosa, Esbart Ciutat Comtal, Haatik Dantza, La Llançadora, Dora Cantero i Inspira Teatre, entres altres.

Bona acollida dels itineraris transversals, amb la potenciació de propostes familiars, la participació d’entitats de cultura popular i la generació de contextos participatius

Un altre dels objectius que persegueix la Fira Mediterrània de Manresa és l’impuls del fet comunitari com a element essencial de la cultura popular. Per fer-ho, des de fa anys, treballa en la creació de contextos que propiciïn accions festives de forma espontània i participativa i que es puguin replicar a pobles i ciutats del país. En aquest sentit, enguany cal destacar l’èxit dels Saraus d’arrel, l’espai on tothom ha pogut tocar, cantar i ballar en català, i que cada dia ha tancat les nits de la Taverna de la Fira, amb la participació espontània de bon nombre de persones. Aquesta iniciativa, se suma a les més consolidades com L’Hostal Càntut a la Fira i el gran nombre de concerts de ball i cant participatiu incloses a la programació.

La mirada internacional als Balcans

La programació internacional d’aquest any ha posat el focus en els Balcans, amb quatre propostes musicals que reflecteixen la diversitat creativa d’aquesta regió. Hi han participat la banda Ekrem Mamutović Orkestar, l’experimental Lenhart Tapes, el símbol de la dissidència bosniana Božo Vrećo, amb el seu repertori de sevdah que va revolucionar El Sielu, i la franco-grega Melina Vlachos, amb una proposta urbana d’influències balcàniques.

L’Àrea PRO creix i es consolida plenament al Centre Cultural El Casino

La Fira Mediterrània és un mercat, un espai de trobada per al sector professional. Enguany, el model continua consolidant-se amb l’ampliació de l’ÀreaPRO, ubicada al Centre Cultural el Casino, que enguany ha pogut disposar de més espais, com la sala gran d’exposicions, reforçant així les activitats enfocades al diàleg i a la reflexió que també han girat entorn a l’acompanyament artístic i els processos creatius. La programació s’ha completat amb les presentacions de projectes de l’Obrador d’arrel de l’any vinent, les reunions ràpides i les activitats englobades sota el lema de Connexions, adreçades a facilitar el contacte informal entre professionals.

També dins de l’activitat professional i de les nombroses trobades de xarxes professionals, ha destacat la gran presència de professionals internacionals, alguns dels quals han participat a la European Folk Network Conference. La trobada anual de l’associació europea que aglutina els professionals del sector de les músiques d’arrel, de la qual Fira Mediterrània n’és membre, ha aplegat 74 professionals de 40 entitats professionals i 20 països diferents. També han aprofitat la celebració de la Fira per dur a terme les seves reunions la Xarxa d’Arts d’Arrel, Cases de la Música, Xarxa Prod, Pobles Creatius i Femudetraca.

Total de professionals (programadors, premsa i artistes): 1234
Catalans: 932
Resta de l’Estat: 106
Internacional: 196

Companyies i funcions (secció oficial)
Total de companyies: 94
Funcions artístiques: 135
Funcions de pagament: 59

Funcions gratuïtes: 75
Funcions exhaurides: 25

Estrenes: 57
Estrenes absolutes i preestrenes: 36
Estrenes a Catalunya: 9
Estrenes a l’Estat espanyol: 12

Grups de les seccions OFF: 11
Espais d’actuació: 18
Us esperem del 15 al 18 d’octubre de 2026!