L’Ajuntament de Castellbell i el Vilar ha participat en un acte a Barcelona que ha reunit una vuitantena de municipis de Catalunya per pressionar des del món local per demanar una solució definitiva a les urbanitzacions amb dèficits urbanístics o que continuen pendent de ser recepcionades. Els municipis han signat un manifest en què es denuncia que és una situació que continua pendent de resoldre’s i que afecta el 10% de la població a Catalunya. Castellbell i el Vilar pateix la problemàtica en primera persona i des de fa anys amb les urbanitzacions de La Vall de Montserrat i Mas Enric-Can Prat que acumulen dèficits urbanístics greus. El consistori presentarà al pròxim ple de març una moció per aprovar el manifest.
Peticions concretes
A través del manifest els ajuntaments demanen a la Generalitat un lideratge clar amb la redacció d’un Pla Director Urbanístic de totes les urbanitzacions amb dèficits de Catalunya que esdevingui l’eina de referència per establir criteris clars, homogenis i aplicables a tot el territori. També es planteja la necessitat de crear un fons per a la regularització d’urbanitzacions, l’establiment de mecanismes alternatius de finançament amb ajuts i facilitats per a les famílies afectades, l’adopció de solucions tècniques alternatives, més sostenibles i assequibles i la simplificació dels processos administratius i més suport tècnic, entre altres qüestions.
Un problema que s’arrossega
La majoria d’aquestes urbanitzacions es van construir entre les dècades dels 60 i 80, en un context de creixement urbanístic ràpid, sovint sense una planificació adequada i amb una intervenció pública limitada. Moltes es van construir sobre terrenys amb orografia complicada, parcel·lacions disperses i mancances en serveis bàsics i infraestructures mínimes. Amb el pas del temps, aquesta situació no s’ha regularitzat, convertint aquests àmbits en focus de mancances urbanístiques i socials greus. Els dèficits estructurals afecten elements essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i la seguretat. Això repercuteix directament en la qualitat de vida, la cohesió social i la capacitat d’actuació de les administracions locals. La manca de condició de solar, segons la llei, obliga a suspendre i denegar la majoria de les llicències urbanístiques, fet que frena l’activitat econòmica, genera greuges comparatius entre veïns i alimenta la tensió social i el desgast institucional en una situació de bloqueig legal i financer que continua pendent de resoldre’s.
