L'associació de protecció animal i mediambiental ARDE s’ha concentrat a les portes del Parlament de Catalunya amb motiu de la iniciativa “Acaba amb les pells” que té l’objectiu de prohibir la potencial instal·lació de granges pelleteres a Catalunya. A l’acte també ha estat present INTERCIDS, Operadores Jurídicos por los Animales, associació de juristes que col·labora en la proposta legislativa. S’han sumat els parlamentaris Anna Navarro de Junts per Catalunya, Juli Fernández d’Esquerra Republicana de Catalunya, Núria Lozano de Comuns i Daniel Cornellà de CUP que han portat cartells on es llegia “Pelleteres mai més” o “Acaba con las pieles”, mentre els representants de les associacions portaven imatges d’animals.

L’explotació de granges pelleteres a Catalunya es va localitzar a partir dels anys seixanta en les províncies de Girona i Barcelona, amb dues granges als municipis de Viladrau i Taradell respectivament. A finals de la dècada de 1970 i inicis de la de 1980 es van produir escapaments d’animals des d’aquestes instal·lacions. En el cas de Viladrau, les fugues van ser progressives, mentre que a Taradell un incendi forestal l’any 1983 va provocar l’alliberament d’un nombre considerable d’animals i la granja va tancar poc després. La granja de Viladrau i altra que estava ubicada a Ullastret (Girona) van continuar en funcionament fins al voltant del 2009.

L’existència d’aquestes granges pelleteres va donar lloc a l’establiment del visó americà en sistemes fluvials, des d’on es va expandir progressivament i hui dia es troba a totes les conques fluvials de Girona i Barcelona. Ha arribat a algunes conques de Tarragona i també ha arribat a la conca del Segre, fins a la frontera amb l’Aragó. El visó americà genera impacte a la biodiversitat i activitats humanes associades a conseqüència de la seva activitat depredadora i competidora. Així, la seva depredació afecta a peixos com la truita comuna, als ànecs i polles d’aigua i a espècies protegides com el cranc ibèric, amfibis i rèptils, ocells aquàtics i els seus ous. A més, la gran abundància en rius i zones humides fa que s’aventurin a entrar a galliners i corrals per matar gallines, galls d’indi o conills.

Per altra banda, les entitats convocants argumenten que les granges de visons han demostrat constituir un risc real per a la salut pública. Entre desembre de 2020 i octubre de 2021, es van registrar 18 brots de SARS-CoV-2 en explotacions pelleteres de l’Estat espanyol, incloent-hi almenys un cas de reinfecció. L’octubre de 2022 es va detectar també el primer brot de Grip Aviària d’Alta Patogenicitat en una granja de visons.

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), en el seu dictamen científic de juliol de 2025, conclou que els sistemes de producció de pells utilitzats a la Unió Europea són entorns d’alt risc zoonòtic per l’alta densitat d’animals, el confinament prolongat i l’elevada susceptibilitat dels visons als virus respiratoris. A més, assenyalen que causen un patiment animal greu i generalitzat, incloent-hi la restricció del moviment, lesions, estereotípies i automutilació, i subratlla que la majoria d’aquests problemes no poden prevenir-se ni mitigar-se de manera substancial dins dels sistemes actuals basats en gàbies.

Aquestes conclusions coincideixen amb la posició de la comunitat veterinària europea i internacional. L’any 2025, organitzacions que representen més de 330.000 veterinaris van sol·licitar l’eliminació progressiva de la cria d’animals per a peleteria a Europa, així com la importació de pells de països tercers, en considerar-la incompatible amb la salut pública i el benestar animal. Julia Elizalde, portaveu d’ARDE: “Catalunya pot liderar amb aquesta mesura per alinear la normativa catalana amb les tendències europees, contribuir a reduir riscos sanitaris derivats de malalties zoonòtiques i posar fi a una activitat cruel que infligeix patiment a guineus, visons i gossos mapatxa”.

D’acord amb l’Estudi sobre percepcions de la natura i els animals, publicat per la Fundació BBVA el 2025, l’ús d’animals per a “confeccionar abrics de pell per als éssers humans” és inacceptable per al 90% de la ciutadania. 18 estats membres de la Unió Europea han adoptat mesures per posar fi a aquesta activitat. A finals de 2025, Polònia, el principal productor europeu i el segon del món després de Xina, va aprovar una normativa que prohibeix la creació de noves granges pelleteres amb efecte immediat i estableix un calendari de cessament de l’activitat existent. És per això que representants d’organitzacions de protecció animal d’Alemanya, Països Baixos, Bèlgica, Regne Unit i Lituània, països on ja s’han establert prohibicions, han assistit a l’acte per donar suport a la iniciativa. “Les institucions han d’evitar que Catalunya es convertisca en un bastió per a la indústria pelletera, ja que empreses foranes estàn tractant de traslladar la seva activitat per les prohibicions a nivell europeu als llocs on encara es permiteix”, ha afegit Elizalde, portaveu d’ARDE.