L'Auditori de la Plana de l’Om de Manresa acollirà, el pròxim dimecres 6 de maig a les 19 h, la projecció del documental 'Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX'. Aquest treball històric se centra en la família Girona, originària de Tàrrega, que va tenir un paper protagonista en la revolució industrial de Catalunya. El documental es basa en el llibre de la historiadora Lluïsa Pla i Toldrà i és un projecte de la productora Brutal Media, en col·laboració amb TVE i la Xarxa.

L’esdeveniment a Manresa estarà moderat per Arnau Espigares, periodista del Canal Taronja, i consistirà en la projecció del documental, que té una durada de 53 minuts. En l’acte intervindran la historiadora Lluïsa Pla i Toldrà, experta biògrafa dels Girona; la historiadora Rosa Serra Rotés, del Centre d’Estudis del Bages; l’enginyer Carles Garcia i Josep Huguet i Biosca, exconseller de la Generalitat i manresà. La cloenda de l’acte serà a càrrec de Marc Aloy i Guàrdia, alcalde de Manresa.

Dirigit per Sergi Martí i Maltas i narrat per l’actor Abel Folk, aquest documental històric reconstrueix la contribució de la família Girona en la transformació econòmica, social i cultural de Catalunya durant el segle XIX. Amb un enfocament rigorós però divulgatiu, i basat en la recerca de la historiadora Lluïsa Pla, s’explora l’impacte de les inversions dels Girona en infraestructures, canals i indústries. Els Girona van ser banquers, mecenes i constructors, impulsant obres significatives com els Canals d'Urgell, diverses xarxes de ferrocarril, el Liceu, l’edifici de la Universitat de Barcelona i part de la Catedral de Barcelona.

Durant l’acte, es posarà especial èmfasi en les xarxes de ferrocarril, ja que els Girona van fer possible l'arribada del tren a Manresa el 1859, fa ja 167 anys. El 3 de juliol d’aquell any, el tren va arribar a l’estació del Nord de Manresa (actual Renfe), inaugurant el tram ferroviari que connectava Terrassa amb la capital del Bages i formava part de la línia que uniria Barcelona amb Saragossa. La construcció dels 32 quilòmetres que van travessar la Serra Prelitoral catalana es va convertir en l'obra ferroviària més complexa tècnicament realitzada a Espanya fins aquell moment. Després de quatre anys de treballs i amb la participació de fins a 5.750 treballadors, l’arribada del tren a Manresa va suposar un factor de progrés indiscutible per a la ciutat, que en poc més de trenta anys es va convertir en la cinquena localitat m&eacute ;s poblada de Catalunya.