La mostra planteja una pregunta de fons: fins a quin punt l’ànima barroca de Catalunya —forjada entre els segles XVII i XVIII— ha continuat manifestant-se, transformada, en la cultura catalana dels darrers anys; en aquest cas, entre finals de la dècada de 1970 i l’any 2000. La proposta parteix de la comprovació que a Catalunya hi ha una constant barroca, que es manifesta, per exemple, en les escultures i el mobiliari modernistes; en alguns trets del primer Noucentisme, en creadors com Josep Aragay o Xavier Nogués; en la recuperació de les arts populars, com la ceràmica esmaltada; en la iconografia surrealista de Dalí; i en el pop art, que recupera el llenguatge propagandístic de la Contrareforma. Finalment, sosté l’exposició, la postmodernitat s’emmiralla en la cultura del Barroc.

Aquesta hipòtesi s’articula en onze àmbits temàtics, cadascun dels quals confronten un referent del Barroc català amb una manifestació de la nostra cultura postmoderna. Entre les peces d'aquests diàlegs hi destaca la presència d'una de les onades utilitzades en el recordat espectacle inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, que exemplifica la teatralitat, el dinamisme i la grandiloqüència d'herència barroca en els grans esdeveniments contemporanis. L’exposició reuneix una cinquantena d’obres de creadors com Ferran Adrià, Jordi Benito, Bigas Luna, Joan Brossa, Hannah Collins, Salvador Dalí, Ramiro Fernàndez Saus, Joan Fontcuberta, Javier Mariscal, Perejaume, Jaume Plensa, Carles Santos, Eulàlia Valldosera i Ana Zelich, procedents de nombroses institucions com la col·lecció Bassat, la col·lecció d’Art del Banc de Sabadell o el Museu Olímpic i de l'Esport de Barcelona així com de nombrosos col·leccionistes privats.

Amb aquesta proposta, el Museu del Barroc de Catalunya reafirma la seva voluntat d'acostar el Barroc a la contemporaneïtat per establir-hi relacions directes. La mostra convida a fer una relectura de l'art català recent buscant-hi els referents i l'empremta d'un període que, lluny de quedar tancat al passat, es manté com una actitud viva, complexa i plenament vigent en la nostra creació actual.

Programa d’activitats

Per ampliar i aprofundir en els relats de l'exposició, el museu ha dissenyat una variada proposta d'activitats paral·leles que comptarà amb ponents i creadors de reconegut prestigi. En l'àmbit de la reflexió i el diàleg, el cicle acollirà les aportacions de l’artista Javier Mariscal, el poeta Enric Casasses, la historiadora de l'art Maria Garganté, el comissari Ricard Mas, el dissenyador Jordi Català —creador dels icònics personatges TOI—, el guionista Juan Bufill o el director teatral Joan Font (fundador de Comediants), que analitzaran des de la influència barroca en artistes com Miró fins al fenomen de la festa i la cultura pop dels anys vuitanta i noranta.

La proposta musical tindrà com a protagonista l'organista Bernat Bailbé amb un recital inaugural a la Seu de Manresa, i també s’hi desenvoluparan diferents propostes familiars relacionades amb la creació artística. La programació es tancarà amb una sèrie de visites comentades conduïdes pel mateix comissari de la mostra.

Informació pràctica
Espai: Sala del Claustre del Museu de Manresa-Museu del Barroc de Catalunya
Dates: Del 16 de setembre al 6 de desembre
Inauguració: 16 de setembre a les 19 h
Horaris: De dijous a dissabte de 10 h a 18 h | Diumenges i festius de 10 h a 15 h