|
| El conseller Mundó anuncia que Justícia obrirà dos nous pisos per presos el 2017 |
| Assegura que l’obertura dels nous centres farà que el 20% dels interns puguin complir el tercer grau en una unitat com la de Manresa |
 |
| El conseller, amb membres del departament i de la Fundació que gestiona el centre de Manresa, conversant amb presos. Foto: Jordi Preñanosa |
|
| MANRESA / Carmina Oliveras |
| 13/05/2016 20:35 |
 |
|
|
|
El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha visitat aquest divendres els nous pisos per presos de Manresa –uns dels dos darrers que s’han posat en marxa– i ha anunciat que la Generalitat n’obrirà dos més durant el primer semestre del 2017, a l’Empordà i al Penedès, un fet que permetrà que “un de cada cinc presos puguin complir el tercer grau en una Unitat Dependent com la de Manresa”.
És, ha dit el conseller, “l’aposta i el compromís de la Generalitat”, perquè s’ha detectat que “el grau de reinserció de les persones que han pogut estar en pisos que estan situats a prop dels seus domicilis i a prop del seu lloc de treball és més molt elevat”.
Actualment, hi ha en marxa deu Unitats Dependents a Catalunya. Les dues darrers en obrir són la de Manresa i la que s’ha ubicat al Baix Llobregat. Són pisos on no hi ha reixes ni funcionaris, situats fora dels centres penitenciaris, en edificis sense identificar: la voluntat del departament és afavorir la rehabilitació dels presos “i rebaixar la pressió davant l’estigma de la societat”.
Estan gestionats per entitats el tercer sector –en col·laboració amb el departament– i només hi poden accedir interns amb una conducta positiva i sense toxicomanies. En el cas de Manresa, és la Fundació Germà Tomàs Canet la que s’ocupa d’un equipament pensat per a 30 presos, una altra de les principals diferències que hi ha entre aquests habitatges externs i les centres penitenciaris.
Tot i que la fundació treballa de manera coordinada amb el Centre Obert Barcelona 2, a la pràctica són els educadors de l’entitat els que mantenen el contacte físic amb els interns i els que s’encarreguen de fer un seguiment personalitzat a cada un.
Mundó ha ressaltat que “és una experiència d’èxit: hem comprovat que l’índex de reinserció és alt i que no es produeix reincidència. És una opció útil, perquè un centre penitenciari no té com a finalitat la seguretat i la condemna, sinó que l’objectiu és assegurar que les persones que han estat condemnades no tornin a tenir una conducta delictiva”. En aquesta línia, ha remarcat que el model permet “donar eines durant el compliment de la condemna” perquè els presos “tinguin segones oportunitats”, així com fer més petit “el pont que hi ha entre la presó i la comunitat”.
El conseller ha detallat que el departament de Justícia destina a aquest model 1.360.000 euros a l’any. La posada en funcionament dels dos nous centres suposarà un increment de la partida de 260.000 euros, de manera que la xifra augmentarà fins als 1,6 milions anuals: “Estem convençuts que és una inversió molt rendible socialment perquè contribueix d’una manera molt clara a la reinserció. Cal saber valorar i potenciar les experiències d’èxit”.
218 places en marxa
Les deu unitats que hi ha a Catalunya sumen un total de 218 places, 66 de les quals pertanyen a l’anomenat 86.4, un règim en el qual el pres no pernocta al centre, sinó que hi acudeix un cop per setmana per a fer el seguiment. L’entrada en funcionament de les dues noves augmentarà les places fins a les 262. Tot i que la majoria s’han obert en la darrera dècada, la més antiga data del 1998. Set són per homes, dues per dones i una és per mares amb fills.
Els cinc centres oberts que hi ha a Catalunya estan a les capitals: Barcelona (2), Lleida, Girona i Tarragona. Les Unitats Dependents, en canvi, s’apropen al territori i s’ubiquen en zones com el Bages, el Baix Ebre, el Maresme o als vallesos.
“El tracte és humà, a la presó es troba a faltar”
"No té res a veure amb el centre obert on érem, a Barcelona; aquí no has de passar per l’arc detector, no hi ha funcionaris i no ens posen a tots al mateix sac. Aquí ets sents més persona, els educadors estan a sobre teu, el tracte és més humà, a la presó es troba a faltar. I estàs al costat de casa; a Barcelona, molta gent passa les hores en les que pots sortir al carrer sense fer res, perquè el tren per venir és car”.
És el relat que explica el moianès Rubén Águila, que està acabant la seva condemna als nous pisos tutelats de Manresa, una opinió que és compartida majoritàriament pels que ara són “els meus companys”, reclusos que, com ell, han estat seleccionats per complir el darrer tram de la pena en un indret que “no té res a veure ni amb una presó ni amb un centre obert”, un lloc sense reixes on es vol “preservar la intimitat i rebaixar la pressió d’un col·lectiu que molts cops està estigmatitzat”, expliquen fonts del departament de Justícia, que argumenten que aquest és el motiu pel qual prefereixen que la ubicació concreta dels nous pisos no transcendeixi.
Després d’obtenir el tercer grau, la majoria d’interns que ara són a Manresa van anar a parar a un centre obert. El setembre, quan es va obrir el pis, se’ls va escollir per estrenar la Unitat Dependent. Primer requisit: ser de la zona. Segon: tenir un expedient de bona conducta irreprotxable, un fet que valoren molt positivament els mateixos interns: “Tots coneixem gent que aquí no hi podria ser”, assegura José, un paleta de Gironella que després de passar unes setmanes a Manresa aquest mateix dijous va obtenir la condicional.
Aquest fet, relaten, els calma: “Al centre obert les històries sempre són dolentes: t’acusen que traficar amb droga, et fan anàlisis aleatoris i et fan bufar constantment, encara que no hagis donat mai positiu, sempre hi ha mal ambient”. I són molts més, uns 300. A Manresa, l’espai està pensat per un màxim de 30.
La majoria només hi van a dormir: un cop llevats, se’ls ofereix un cafè i galetes “perquè si han d’anar a treballar no hi vagin amb l’estomac buit”, explica l’Àlex, un dels educador, “però no mengen aquí”. De fet, és una dinàmica força similar a la del centre obert, amb la diferència que “ser al costat de casa els permet buscar i trobar feina al lloc on hauran de viure quan surtin”. A més, n’hi ha que no hi van ni a dormir, un fet que es decideix en funció de la situació laboral i personal de cada intern.
És el cas d’en Joan –nom fictici. El van condemnar a dos anys i mig. Va complir tres mesos a la presó i tres més al Centre Obert de Barcelona 2 fins que va arribar a Manresa. Al principi hi anava a dormir, però “quan l’Àlex va veure la meva situació em va tramitar el 86.4”, el règim que permet dormir a casa.
És de Monistrol de Montserrat, té el pare malalt, la seva parella embarassada “i amb la salut delicada”, i fa “un munt d’hores a la feina”. “Van ser un cúmul de coses i m’ho van donar ràpid”. Ara, admet, té una situació “que ja és pràcticament normal, és com una condicional anticipada, amb l’única diferència que amb la condicional has d’anar a firmar un cop al mes, i aquí és un cop per setmana i em fan un seguiment de la feina”.
Al seu costat, un altre pres, Carlos Rodríguez, de Gironella, subratlla que “aquí som companys, tots sabem que estem acabant de complir una pena, però no es veu tan fort”. Les instal·lacions, que s’assimilen a una residència d’estudiants –habitacions i zona comuna que disposa d’una petita cuina– fan que “estiguis més com a casa; allà, els arcs i els funcionaris fan que no t’ho treguis mai del cap”.
|
|
|
