|
| Ribas: "la indústria del software continuarà millorant el món" |
| El vicepresident corporatiu de Microsoft participa al Fòrum de la Catalunya Central |
|
| COMARQUES / Redacció |
| 09/07/2016 11:35 |
 |
|
|
|
El manresà Jordi Ribas, vicepresident corporatiu de Microsoft, ha estat el ponent de la divuitena edició del Fòrum Econòmic de la Catalunya Central. Ribas, que ha pronunciat la conferència titulada 'Del Bages a Microsoft. Experiències estudiant i treballant als Estats Units' ha assegurat que la indústria del software continuarà evolucionant per transformar el món i per millorar-lo, ha explicat en quines plataformes s'està investigant i ha expressat la seva total confiança en el potencial de Manresa i en el talent que hi ha al territori.
No tenir por de grans reptes i aprendre dels fracassos, tenir una visió de futur positiva que millori la societat i treballar per innovar i millorar la vida de les persones sense capficar-se en si un projecte anirà bé o no són les lliçons que ha après durant la seva trajectòria professional i que ha volgut compartir amb els 200 assistents al Fòrum.
Jordi Ribas fa 25 anys que viu als Estats Units. Va estudiar a La Salle i a l'Institut Lluís de Peguera i enginyeria tècnica en Telecomunicacions a La Salle de Barcelona. L'any 1991 va anar a estudiar un Màster a la Universitat de Califòrnia i després de fer el doctorat a la Universitat de Michigan es va establir al continent nord americà per continuar treballant en la seva especialitat, els sistemes de compressió digital. Durant la seva carrera professional ha treballat als laboratoris d'investigació de NTT al Japó i a Sharp als Estats Units i des de l'any 2000 treballa a Microsoft, a la seu de l'empresa a Redmond, al estat de Washington.
Ribas ha dividit la seva intervenció al Fòrum en dues parts. La primera l'ha dedicat a parlar de la seva trajectòria professional i la segona al futur de la indústria del software des del punt de vista de Microsoft.
De la seva etapa escolar i universitària, Ribas ha volgut destacar i reconèixer 'els bons professors' que va tenir tant a La Salle com a l'Institut Lluís de Peguera de Manresa. Segons ha dit, comparades amb les escoles i les universitats americanes, 'no tenim res a envejar-los'. La principal diferència en el món educatiu nord americà és que 'les universitats tenen molts recursos i que l'alumnat és molt individualista, va a la seva i competeix molt'.
Aprendre de James Cameron o de Bill Gates
Gràcies a la seva feina a Microsoft, durant l'etapa a Windows Media, va conèixer el director de cinema James Cameron. Segons Ribas, Cameron era un visionari que molts anys enrere somniava en veure vídeos en alta definició a Internet, pel·lícules a través del mòbil i, molts anys abans de fer 'Avatar', en el cinema en tres dimensions. 'Jo el veia com un somiatruites', ha dit, 'però d'ell vaig aprendre que sempre s'ha de mirar de somniar, encara que siguis una mica idealista, perquè hem de procurar millorar i fer coses positives per a la societat i quan tens una posició de lideratge, és bo tenir visions'.
Ribas ha parlat també de fracassos, de projectes que, tot i tenir tots els elements per triomfar, acaben en no res. Això va succeir durant la batalla entre els sistemes Blu-Ray i HD-DVD. Segons el directiu de Microsoft, aquells van ser 'els millors i els pitjors anys de la meva carrera'. Va formar part de l'equip que va desenvolupar el sistema HD-DVD, però finalment Sony es va imposar amb el Blu-Ray. 'Nosaltres estàvem molt orgullosos del nostre producte', ha afirmat, 'i el fracàs va ser una injecció molt forta d'humilitat'. D'aquella etapa en guarda el consell de Bill Gates de no tenir por als reptes i d'enfocar el seu treball cap a coses que l'apassionin i que contribueixin a millorar la societat.
Durant la seva trajectòria professional, Ribas ha treballat també en l'impuls del cercador Bing que, en l'actualitat, als Estats Units, ha anat guanyant quota de mercat. Juntament amb Amazon, AOL, Apple i Yahoo, la quota de mercat dels cercadors en PCs basats en Bing ha crescut a més del 30% als Estats Units. 'Competir amb Google va ser molt difícil', ha reconegut, 'però hem millorat molt i hem aconseguit que els algoritmes d'intel·ligència artificial de Bing aprenguin més ràpid i això ha donat resultats positius'. Per a l'enginyer en Telecomunicacions, en un sector fins ara dominat per Google, és important que hi hagi competència perquè hi hagi innovació.
El futur: aplicacions de missatgeria, realitat mixta i visió artificial
Ribas ha dedicat la segona part de la ponència a parlar del futur de la indústria del software. 30 anys enrere, ha explicat, la base eren els sistemes operatius on Windows va tenir el protagonisme i amb l'arribada d'Internet la plataforma va canviar i el protagonisme i l'èxit financer va ser per als cercadors i, més concretament per Google. Ara que totes aquestes plataformes coexisteixen, les companyies de software estan investigant sobre noves possibles plataformes i ha explicat en quines està treballant actualment Microsoft.
La primera de les opcions són les aplicacions de missatgeria. Aplicacions de missatgeria que permetran, entre d'altres, disposar d'un assistent personal o contractar-hi qualsevol servei o fer-hi qualsevol compra. Una segona opció és la realitat mixta, una barreja de realitat virtual i real, com Microsoft Holo Lens, que permet interactuar amb hologrames i que pot ser de gran utilitat en arquitectura o qualsevol activitat amb un component de disseny. Finalment, Ribas s'ha referit als projectes de visió artificial, un camp que ha experimentat un fort creixement i que serveix, per exemple, per explicar a persones invidents què és el que tenen davant o llegir la carta del menú d'un restaurant.
Innovació, Manresa i la sort, a les preguntes del debat
'De cada deu coses que proves, només una funciona, però projectes en els que fa 15 anys que s'està treballant, es converteixen en realitat'. Així ha respost Ribas una pregunta del públic en relació amb la innovació. El directiu de Microsoft ha reconegut que la innovació és possible perquè en empreses tan grans, amb 100.000 treballadors, hi ha molta gent dedicada a posar a prova noves idees i aquestes porten a iniciar nous camins que condueixen a més innovació.
Ribas ha reconegut que enyora Manresa i els seus amics de la infantesa i que no descarta tornar i muntar-hi una empresa. De la ciutat n'ha destacat la gent que és 'molt emprenedora, motivada, que val molt i que treballa fort, que podria fer el que vol a la vida'. De fet ha explicat que ha intentat tornar en alguna ocasió aprofitant l'expansió del centre tecnològic de cercadors a Europa de Microsoft, però que varis motius com la crisi financera del 2008 van frenar la implantació d’ un equip de I+D a Barcelona. No obstant això, Ribas no descarta tornar-ho a intentar més endavant perquè 'hi ha talent, els costos en relació amb d'altres països són més baixos i viure a Barcelona és molt agradable'.
En relació a Manresa ha destacat el prestigi de la figura de Sant Ignasi de Loiola als Estats Units i a la tradició jesuïta en escoles, instituts i universitats. Ribas ha dit que la commemoració dels 500 anys del pas de Sant Ignasi per Manresa és 'una oportunitat molt bona' i que 'si això ho tinguessin als Estats Units, seria la bomba'.
En resposta a les preguntes dels assistents, Ribas ha parlat també de la intensitat de la seva feina perquè 'és la meva passió', de la cultura d'invertir en start ups que hi ha als Estats Units, de la competitivitat de la societat americana i de la necessitat de treballar fent la feina ben feta i no refiant-se només de la sort.
El Clàssic Motor Club del Bages i reconeixement a Lluís Vilà
El Fòrum de la Catalunya Central ha servit una vegada més com a plataforma de divulgació d'un projecte del territori. En aquesta ocasió, el protagonista ha estat el Clàssic Motor Club del Bages, que ha representat el seu president, Antoni Tachó. Amb gairebé 30 anys d'història, aquest club dedicat a la promoció i recuperació de vehicles clàssics s'ha convertit en un dels més grans d'Europa i en el més important de Catalunya i d'Espanya. Amb 14 seccions, organitzen una mitjana de 50 activitats anuals i s'han convertit en un referent i un interlocutor entre l'administració i totes aquelles persones que tenen un vehicle clàssic.
El reconeixement empresarial s'ha lliurat a Lluís Vilà Berengueres, fundador de les empreses excavacions Vilà Vila i de Contenidors Vilà Vila. Nascut a Callús, Vilà va iniciar la seva activitat professional amb el seu germà arreglant camins de bosc amb maquinària. L'any 1965, quan ja s'havia traslladat a Sant Joan de Vilatorrada, decideix establir-se pel seu compte i començar un nou projecte empresarial, excavacions Lluís Vilà, que l'any 1989 es transforma en la societat Vilà Vila. A banda de l'activitat professional, Vilà va estar vinculat a la Unió Esportiva Sant Joan i a la Cooperativa la Planassa, que gestionava una casa de colònies al Berguedà per als infants del poble.
|
|
|
