|
| L’atur, el punt pendent a Sant Vicenç de Castellet |
| L'anàlisi d'un any de les eleccions municipals |
 |
| Mobilització a la C-55, al seu pas per Sant Vicenç, el passat abril, al punt on va morir una noia de 20 anys. Foto: C.O. |
|
| ST. VICENÇ / Carmina Oliveras |
| 17/07/2016 21:00 |
 |
|
|
|
Joan Torres afronta el seu segon mandat com a alcalde de Sant Vicenç de Castellet amb la seguretat que dóna saber que el poble et dóna suport. En les eleccions de fa un any, va batre el rècord de regidors de CDC al municipi. En va treure 8 i es va quedar a només 20 vots de superar el màxim del partit, que va aconseguir Joan Masafret el 1983.
Té majoria absoluta i marge per a maniobrar. Però no tot són flors i violes. També té una assignatura pendent que s’ha convertit en una de les seves màximes obsessions: rebaixar una taxa d’atur que encara està per sobre del 20%, “una de les més altes de la comarca i de la província de Barcelona, en un punt bastant dramàtic”, reconeixia ell mateix en una entrevista recent.
Ja s’han fet passos, com ara la creació de l’Espai Impuls, que ha ajudat a rebaixar la xifra de mil a 700 aturats. Però hi ha molta feina a fer. I no només centrada en la promoció econòmica, el comerç i les empreses, sinó també en la mobilitat. Sant Vicenç de Castellet queda al mig del caos que diàriament es produeix a la C-55 i afecta a molts dels seus veïns que treballen fora, com ara el mateix alcalde, que ha reiterat diversos cops que prefereix agafar la carretera del Pont de Vilomara per anar a Manresa perquè la C-55 li fa “por”.
La via més ràpida, l’autopista C-16, ha ampliat recentment les bonificacions que permeten circular-hi de manera gratuïta en hores punta, després que el Govern comprovés que les primeres mesures no havien fet efecte. L’ampliació és recent i caldrà esperar per veure si, ara sí, s’aconsegueix transvasar trànsit de la C-55 a la C-16, un fet que milloraria la mobilitat a Sant Vicenç i la seva atractivitat de cara a captar empreses.
Una multa fa la guitza
L’economia de Sant Vicenç no pateix massa. Actualment el municipi està al 30% d’endeutament –molt per sota del límit del 75% que marca la llei– i paga regularment als proveïdors. Però una sentència d’aquest juny pot fer la guitza a les arques municipals. El jutge ha obligat a l’Ajuntament a abonar 325.000 euros a una empresa per una llicència que es va atorgar erròniament el 2000 i que va repercutir econòmicament en l’empresa. A més, ha imposat que el pagament es faci en tres mesos. Això ha provocat que el consistori hagi hagut de demanar un crèdit a corre-cuita que caldrà veure com afecta en el pressupost global.
Altres temes que haurà d’afrontar l’equip de govern són la recepció i la millora dels accessos als polígons industrials i la reforma del Pla General d’Ordenació Urbana, que data de finals dels anys 90 i que evitaria les modificacions puntuals que, segons va denunciar ERC, se succeeixen amb molta freqüència.
La polèmica dels carrers franquistes
Els tres carrers que queden a Sant Vicenç de Castellet amb noms vinculats al franquisme (Bisbe Perelló, Mossèn Joan Orriols i Mestre Aubert) han provocat l’enfrontament de l’equip de govern (de CiU) i ERC, principal grup a l’oposició, que va entrar una moció per demanar la seva retirada.
CiU és de l’opinió que cal una consulta prèvia que es faria només als 560 veïns que hi viuen. Ho va defensar el portaveu de CiU, Dani Mauriz, que va explicar: “Estem d’acord en el contingut de la moció d’ERC, però no en el procediment, perquè el 2009 –quan el govern era de CiU i ERC– ja es va debatre el canvi a petició d’un veí; es va fer una sessió oberta i en aquell moment els veïns s’hi van oposar per temes pràctics i burocràtics; amb aquests antecedents, creiem que hem de fer primer la consulta”.
Per a ERC, la retirada “s’ha de fer d’ofici” perquè els noms fan referència a “tres personatges manifestament seguidors del règim dictatorial”. Ho va defensar Adriana Delgado, cap de l’oposició: “Creiem que retirar aquests noms i qualsevol element franquista que encara quedi al poble s’ha de fer per voluntat política”.
Els noms nous que haurien de tenir els vials, continua la cap d’ERC, “sí que s’han de decidir entre tots, com així ho proposàvem en la moció”. Delgado va reconèixer l’afer del 2009, quan ERC era al govern: “És així; però amb la perspectiva que dóna el temps creiem que s’ha de portar a terme el canvi, amb fermesa. O és que si el carrer es digués Francisco Franco a algú se li acudiria demanar si el canviem o no?”.
Les pinzellades
La majoria. CDC va saber aprofitar el seu bagatge, la fragmentació de l’esquerra i la davallada del seu antic soci, el PSC, esquitxat per un presumpte cas de corrupció urbanística, per enfilar-se fins als 8 regidors que li van donar la majoria absoluta.
L'esquerra. L’aparició d’ICV i del Moviment d’Esquerres, que es van sumar al PSC i a ERC, va fer que el vot d’esquerres es fragmentés més que mai. ERC va repetir regidors (3), el PSC va confirmar la davallada (de 3 a 1), ICV en va treure un i el MES es va quedar sense representació.
El procés. Amb el què sí que es posen d’acord és amb tot allò que afecta el procés. La majoria independentista del ple és incontestable: entre CDC i ERC sumen 11 dels 13 regidors.
El símbol. CDC ha posat fil a l’agulla a la rehabilitació del castell de Castellet, símbol i lloc d’origen del municipi. L’Ajuntament ja té a les mans el pla director, que fixa un pressupost d’un milió i mig d’euros i un termini d’execució de sis anys. Ja s’han sol·licitat ajuts. |
|
|
