 |
|
|
|
Que algun dia, els grans diaris mundials facin un reportatge afirmant que Cardona és la ciutat més saludable del món. Aquesta és una de les principals premisses amb les quala treballa la vila bagenca des del 2011. I ho fa de la mà del prestigiós cardiòleg Valentí Fuster, màxim valedor d’un projecte que té un clar objectiu científic, però que de retruc permetrà que Cardona reformi la seva fisonomia amb una injecció de més de quatre milions d’euros –tres dels quals provindran de fons privats vinculats a Fuster i a la fundació que encapçala –Science, Health and Education (SHE)– . Sota el nom de Cardona Integral, el pla es mou sobre tres grans eixos: els programes de salut, els esdeveniments i el nou model urbà. Després de cinc anys, ara comença a agafar forma.
La tria de Cardona per part de Fuster no és casual. La mida del municipi –de poc menys de 5.000 habitants– és ideal per als estudis que ja s’estan realitzant i que han de permetre radiografiar els hàbits de vida de la població, però més enllà de la dimensió, l’elecció respon al vincle que uneix Fuster amb el poble bagenc, on va néixer la seva dona i on el 1991 va ser nomenat fill adoptiu.
L’alcalde de Cardona, Ferran Estruch, explica que Fuster “no ha donat calés a Cardona i ja està, sinó que ha fet que construïm un projecte conjunt. Hem fet un estudi important per millorar la salut de la nostra gent amb la idea que el projecte sigui aplicable científicament a altres llocs del món, perquè el què s’ha fet aquí és avaluar com estava la gent pel què fa els riscos cardiovasculars o l’activitat física. I ho tornarem a avaluar ara i també d’aquí a dos anys, amb programes paral·lels. Són 800 persones, que són moltes, i això ens col·locarà com a referent de ciutat saludable. Fuster ha buscat diners i ha donat la cara per Cardona perquè hi hagi un resultat científic. Si no, no els hi hagués posat”.
Adequar l’urbanisme
La remodelació urbanística també va encarada en aquest sentit i està enfocada a respondre la hipòtesi de si els ciutadans millorem la nostra salut quan el nostre entorn ens ho posa més fàcil. Així, s’han creat ja 12 quilòmetres de rutes saludables i s’han arranjat també camins existents per un import de 500.000 euros, 380.000 dels quals els ha aportat SHE.
Amb tot, la reforma més important serà l’anomenat Camp de Vida Activa: una rehabilitació total de la zona esportiva i dels seus entorns urbanístics que transformarà el camp de futbol en unes instal·lacions modernes pensades per posar la pràctica esportiva a l’abast del ciutadà. El projecte ja s’està executant. Té un cost de dos milions, dels quals la fundació Pro CNIC –que canalitza la inversió privada del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars de Fuster– n’aporta 1,3.
Tot plegat, ha de fer prendre consciència que les malalties cardiovasculars són la primera causa de mortalitat al món. La fundació SHE recorda que “no només és important l’obesitat –principal factor de risc–, sinó també la proliferació d’hàbits de vida inadequats”.
Cap a un turisme de convencions
Una altra de les grans peces del projecte és el nou centre de convencions que es farà a l’antic Cine Moderno, amb un cost previst de 1,8 milions d’euros. L’edifici, que va ser reformat el 1946 per l’arquitecte Antoni Pons, destaca perla seva ubicació, configuració, estructura i capacitat, a banda del seu valor arquitectònic, històric i social com a element associat a la cultura. El nou centre ha de ser la seu mare on es desenvolupin els principals esdeveniments vinculats al projecte.
L’aposta per a recuperar-lo permetrà, a més, que Cardona pugui començar a mirar cap a un nou turisme: el de convencions. Un cop assentat el turisme històric i patrimonial –amb el castell com a màxim exponent– i el geològic –amb la Muntanya de Sal–, l’alcalde, Ferran Estruch, veu el nou centre de convencions com a una “oportunitat per a dinamitzar el dia a dia de Cardona” i per obrir la porta a l’arribada de visitants “més enllà del cap de setmana”.
En el global del projecte, i a banda de la Fundació SHE, hi participa l’Ajuntament, la generalitat, la Diputació, la fundació Pro CNIC, la del Mount Sinai, la fundació Coca-Cola, l’Obra Social La Caixa, la fundació del FC Barcelona i entitats i empreses de Cardona. |
