 |
|
|
|
El jove manresà Lluís Espinalt i Padró, periodista i director del Setmanari Català, a més a més de fundador i secretari de la Lliga Regional de Manresa, va tenir un paper destacat en la primera Assemblea de la Unió Catalanista que es va reunir a la capital del Bages els dies 25, 26 i 27 de març de 1892.
En motiu de la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa, que coincideix amb aquest cap de semana, s’ha activat un compte de Twitter (@LlEspinalt1892) des del qual Lluís Espinalt, que en aquell moment tenia 21 anys, narra en primera persona els esdeveniments que van envoltar la celebració de l’Assemblea, des de l’arribada dels delegats a Manresa i les seves activitats durant l'estada a la ciutat, fins als debats que van tenir lloc al Saló de Sessions (aleshores ‘Sala Capitular’) de l’Ajuntament de Manresa.
La iniciativa s’emmarca en un dels objectius de la commemoració, incrementar el coneixement de la ciutadania (en aquest cas utilitzant una de les principals xarxes socials) del que van ser i van significar les Bases de Manresa per a la ciutat i per al país. Però també és un homenatge i un reconeixement als manresans que, com Lluís Espinalt, van tenir un paper destacat durant aquells dies de març de 1892: com Oleguer Miró o Marià Vallès, que juntament amb el barceloní Francesc Moragas van representar Manresa en l’Assemblea de la Unió Catalanista.
Biografia de Lluís Espinalt
Fill d'una família de comerciants manresans, Lluís Espinalt i Padró va néixer al número 19 de la Plaça Major, a la cantonada amb el carrer Amigant de Manresa l'1 de desembre de 1871. A diferència dels altres catalanistes manresans que van participar a les Bases, la seva formació va ser completament autodidacta.
Malgrat això, l'any 1890 redactà els estatuts de la Lliga Regional de Manresa juntament amb Marià Vallès i en fou nomenat secretari. Intervingué molt activament en l'organització de l'assemblea que acordà les Bases de Manresa. Així mateix, va ser el director de Setmanari Català, l'òrgan de propaganda de l'entitat, des del 1890 fins a la seva prematura mort l'any 1895. Igual com Marià Vallès o Oleguer Miró, políticament el podem inscriure en el catalanisme de caire catòlic, atès que tenia relació íntima amb Narcís Verdaguer i Callís i el bisbe de Vic Josep Morgades i Gili.
Pel que fa a la seva activitat com a periodista, la seva família va publicar els textos apareguts al Setmanari Català el mateix any de la seva mort en l'obra pòstuma titulada Escrits de Lluís Espinalt i Padró. |
